dimecres, 30 de novembre del 2016

TAPÍS DE LA CREACIÓ EN FRAGMENTS


Déu jove i imberbe, seguint els models paleocristians.

"La terra era caòtica i les ternebres cobrien la faç de l'abisme, de l'oceà". Durant el primer dia de la creació, en què Déu separa la llum, personificada també amb un àngel, de la tenebra i entre ambdues hi ha l'Esperit Sant o Esperit de Déu.

Personificació de Geon, un dels quatre rius del Paradís, segons el Gènesi. Seguint la tradició antiga, jove i nu. abocant el doll d'aigua d'una gerra









diumenge, 27 de novembre del 2016

DETALLS DE LES PINTURES ROMÀNIQUES DE L'ABSIS DE SANT CLIMENT DE TAÜLL I DE LA TAULA DE SANTA MARIA D'AVIÀ

Detall de les rodes o finestres tornassolades, que semblen girar, amb l'àngel i el toro de LLuc i braç i mà amb ull del querubí. Les lletres EG son l'abreviatura d' E(VAN)G(ELISTA)
















Detall de l'apòstol Bartomeu

Detall de l'apòstol Jaume
Bartomeu i Jaume , els apòstols més ben conservats, tenen tots dos un coll ample i fort. El primer és ros i té els cabells ondulats; el segon els té més foscos. Tots dos tenen les celles espinoses arquejades; tots dos van vestits amb una túnica ornamentada de pedreria que envolta les espatlles, i tots dos porten el llibre. Tan iguals i, tanmateix, tan diferents.





Frontal d'Avià. Taller de la Seu d'Urgell, vers 1170-1190. Procedència de Santa Maria d'Avià (Berguedà), MNAC


La vinculació de l'església de Santa Maria al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà, fundat i dotat pels comtes de Cerdanya, explicaria, potser, que en procedeixi una obra d'art d'aquesta categoria i de la seva magnitud, ja que és massa gran per a un petit edifici rural.

Obra extraordinària del seu temps, és la millor mostra de l'art que a l'època es conreava a les corts, laiques o eclesiàstiques, i a les grans abadies i catedrals, l'anomenat estil o art del 1200, o de l'any 1200. Es coneix en la configuració dels rostres, d'un major dramatisme en les expressions, i en la dels cossos, de volum escultòric, com un nou humanisme, influït per l'art bizantí de l'època dels darrers emperadors Comnens.

La Mare de Déu amb l'infant dins d'una mena de baldequí presideix la taula i uns àngels de mig cos apareixen a dalt, als costats; el fons era recobert de làmines d'argent daurat. L'Infant beneeix les primeres escenes del cicle de l'infància, que són l'anunciació i la visitació. Tot seguit es representa el Naixement, amb el bou i la mula i un Josep dubitatiu; l'Epifania, amb els tres mags, magnífics, que s'adrecen a adorar l'Infant, i la presentació al Temple, al darrer compartiment. Ací, com una prefiguració eucarística, el Nen es representa sobre l'altar i el sacerdot Simeó el retorna als braços de Maria; rere d'ells hi ha Josep amb l'ofrena dels colomins, i la sacerdotessa Anna, mig esborrada.


Bibliografia: Pintura catalana. El romànic. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2015.