divendres, 29 de novembre del 2013

ATALLAH HANNA: la màxima autoritat de l'Església ortodoxa a Jerusalem rebutja el llenguatge diplomàtic i diu que com a cristià ha de defensar els drets del poble palestí

CRISTINA MAS |

En la tercera visita a Barcelona, l'arquebisbe ortodox de Jerusalem no es mossega la llengua. El to pausat no amaga la vehemència de les paraules, que són tot un exemple de les contradiccions que viu el Pròxim Orient. Avui participa en les jornades culturals Palestina a la Mediterrània , organitzades pel Centre Euro Àrab de Catalunya.
Vostè defensa que com a cristià ha de prendre part en el conflicte al costat del poble palestí.
Com a arquebisbe cristià no puc oblidar els patiments del meu poble palestí, al qual pertanyem tant cristians com musulmans. Tenim l'obligació de lluitar pel seu dret a la independència, contra l'ocupació i contra les pràctiques racistes que pateixen els palestins. La nostra feina no s'acaba als murs de l'església: si volem ser bons cristians i seguir l'Evangeli hem d'ajudar el poble palestí.
Fa uns dies el president de la Generalitat va visitar Israel i el va posar com a model per al poble català.
El president de Catalunya és ben lliure de tenir les postures polítiques que vulgui, però esperem d'ell i de tots els responsables polítics del món que s'acostin a la realitat del poble palestí. Que visiti la franja de Gaza assetjada, els camps de refugiats, el mur racista construït per Israel en els territoris ocupats. I espero de tots els que es diuen amics d'Israel que tinguin el coratge de dir-li que ha d'acabar amb l'ocupació de la terra palestina i fer caure aquest mur, com va caure el de Berlín. Tothom que tingui consciència ha de reconèixer el patiment del poble palestí i fer prioritaris no només els interessos econòmics o polítics, sinó també els valors humans. I qui no vol veure el patiment del poble palestí té un problema moral, que és més greu que un problema polític.
 
 
L'arquebisbe de Jerusalem ahir a la seu del Col·legi de Periodistes, on es van presentar les jornades Palestina a la Mediterrània.

  
¿Hi ha alguna esperança per a la pau? I en què s'hauria de basar?
Jo no he perdut ni un sol dia l'esperança d'assolir la pau. La meva visió de la pau no és la de dos estats: un per als jueus i l'altre per als palestins. Jo crec que la pau ha de passar per un sol estat on tots puguem viure junts. Hem de viure plegats en un estat democràtic i civil, però això passa per reconèixer el dret al retorn a casa seva dels refugiats palestins. No tinc cap problema a conviure amb els jueus, però no amb les colònies que ocupen la terra palestina. La solució és un sol estat on convisquin les tres grans religions monoteistes i que sigui un exemple al món de civilitat i democràcia.
¿L'amoïna que cada dia hi hagi menys cristians a Terra Santa?
La desaparició de la presència cristiana al Pròxim Orient seria una catàstrofe. Quan caminava per Barcelona i veia els llums de Nadal, m'enrecordava que aquest home de qui celebreu el naixement era palestí. No es pot oblidar que Palestina és el bressol del cristianisme. I hem de preservar la presència cristiana a tot el món àrab: avui només hi ha un 1% de cristians a Palestina, mig milió de cristians han hagut de fugir de Síria, a l'Iraq són un milió els que han marxat en els últims deu anys... I a Egipte tenim el mateix problema. Abans no volíem parlar de persecució, però hem de reconèixer que és un fet. I és el resultat de la violència de grups extremistes, no dels musulmans: les accions violentes van contra l'islam i aquests grups també ataquen els musulmans que no hi estan d'acord. Per això defensem que al Pròxim Orient no hi hagi estats religiosos: ni jueus, ni musulmans, ni cristians. Hi ha d'haver estats que respectin la llibertat de consciència i els drets humans. Rebutgem qualsevol violència en nom de la religió.
I el règim de Baixar al-Assad o la junta militar d'Egipte, que diuen que combaten aquests extremismes, ¿protegiran els cristians?
Són els pobles àrabs els que han de decidir el seu futur i qui ha de governar. Però espero que estigui qui estigui al poder respecti els drets humans, les llibertats, la democràcia i la vida. Tots els sirians han de decidir el seu futur, i per això nosaltres cridem totes les parts a seure a negociar, perquè el país és de tots. Les reivindicacions de més democràcia del poble sirià són justes, però el que estem veient avui, amb tanta violència, destrucció i divisió sectària, no té res a veure amb aquella lluita. Hi ha terroristes vinguts de l'estranger que lluiten a Síria per crear un califat. El president Al-Assad ha dit que està disposat al diàleg i representants de l'oposició també ho han acceptat. Les urnes han de decidir qui governa Síria. Reso pels dos bisbes ortodoxos segrestats a Alep quan estaven en missió humanitària i demano al govern turc, que sap el camí, que faci tot el que pugui per alliberar-los.
Vladímir Putin ha visitat el Papa. Com valora el seu paper a Síria?
Rússia, històricament amiga dels pobles àrabs, ha jugat un paper molt important. No sóc innocent i sé que Moscou té interessos a Síria, com els EUA, però ha jugat un paper important per obrir un diàleg. I m'alegro de qualsevol acostament entre l'Església ortodoxa i la catòlica: a l'abril el papa Francesc i el patriarca Bartomeu de Constantinoble tindran una reunió històrica a Jerusalem pel 50è aniversari de la primera trobada entre Pau VI i el patriarca Atenàgores.
Com valora l'acord amb l'Iran?
Estic molt content, perquè el diàleg i l'entesa són molt millors que el conflicte. Espero que l'Iran pugui contribuir també a resoldre els conflictes de Palestina i de Síria.
 

dimecres, 20 de novembre del 2013

PER MOLTS ANYS INFÀNCIA!


Homenatjo des d'aquí aquesta infància estimada que no hem de perdre mai.
Per a mi, els banys a les basses eren tan entranyables que la seva olor la tinc emplenada en els flascons del perfum de la infància. En aquí junt amb els meus germans i uns nens veïns de casa nostra disfrutant de l'ombra i el bany d'un racó d'hort.

FELICITATS INFÀNCIA

diumenge, 17 de novembre del 2013

MODA RECICLADA: EL MEDI AMBIENT I L'ART DE VESTIR

Els calaixos de les àvies són la matèria primera de moltes modistes

Moda reciclada: quan l'estil i el medi ambient van de bracet
SELENA SORO. Barcelona | Ara.Cat

 Anna Blau recupera teles, retalls i joies antigues


Quan era petita, Natalia Maragall, besnéta del poeta, es passava els diumenges endreçant l'habitació de cosir de la seva mare. Era una estança petita, amb una màquina de cosir, una planxa i una prestatgeria plena de botons i peces de roba. Amb pedaços i puntes antigues, la Natalia cosia vestits a les seves nines. "Amb 10 anys ja havia trobat la meva passió", explica des del seu taller a Gràcia, un espai acollidor d'on surten les seves col·leccions d'alta costura per a núvies i les creacions en què barreja moda i reciclatge. Pel que fa a aquestes últimes, tot són peces que ha recuperat de l'armari. "He agafat els calaixos de les àvies i retalls antics, els he fusionat i els he convertit en un producte reciclat i sofisticat", explica mentre ensenya un penjador amb jerseis que combinen les peces antigues amb petits detalls que han sortit de llençols o tapissos de sofà, i que junts cobren vida i donen un toc vintage i elegant a la peça.
Alta costura i reciclatge
"M'agrada tant combinar l'alta costura amb el reciclatge que he volgut acostar-ho a la gent que en vol aprendre", diu. Per això, dos dies a la setmana, al taller Estones de Costura, gent de totes les edats, des dels 10 anys fins als 70, es deixen caure al seu atelier per aprendre a cosir-se la roba o els complements. "Fa poc hem restaurat un vestit dels anys 20, i una noia se n'ha fet un altre per a un bateig", diu la Natalia, i afegeix que als anys 50, quan era tan comú veure les mares cosir, moltes noies s'hi revelaven, però que ara, en canvi, fins i tot les adolescents s'interessen per la costura. "Hi ha un cert gust a poder fer-se un vestit o un bolso i sentir-se autònoma, a crear alguna cosa per una mateixa".
Per a la Natalia, però, hi ha alguna cosa més, i reinvindica el reciclatge com una forma de vida: "Aquest capitalisme voraç ens ha portat a resultats molt poc satisfactoris, i per això intento ser responsable, consumeixo el mínim i aposto per un món més sostenible i responsable. En el meu dia a dia comparteixo cotxe, utilitzo el transport públic o vaig en bicicleta, reciclo el que puc, i això ho aplico també a la feina, en què tampoc especulo. En surt un sou perquè necessito menjar, però surt del meu temps i només del que puc oferir", conclou.
Cent anys després de la mort del seu besavi, Joan Maragall, la Natalia encara viu segons les seves paraules a Elogi de viure , que té emmarcades en un racó del seu atelier : "Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça't en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me".
 
Combinació d'alta costura i reciclatge de Natalia Maragall
 
Una història a cada peça
A la residència d'artistes del carrer Torrijos, a Gràcia, Anna Blau recupera teles, retalls i joies antigues -que també combina amb noves- per fer-ne tocats i barrets. El seu taller és petit i ple d'encant. Els tocats que té sobre la taula, alguns acabats i alguns a mig fer, són peces molt delicades, amb molts detalls i totes amb una història al darrere. "El material antic em sedueix perquè notes que ha estat fet a mà i que té una història impregnada, té alguna cosa especial que tothom pot percebre", afirma. Als retalls antics s'hi veuen els errors, els descosits, i semblen més humans, menys impersonals.
Per això, quan l'Anna cus un tocat, s'inspira en tot el que li transmet la persona que li ha encarregat: "Em fixo en la seva gestualitat, en la forma de la seva cara, en el color dels ulls i dels cabells". En altres ocasions s'inspira en alguna cançó o pel·lícula. Ara, per exemple, està enllestint un faixí inspirat en la Blancaneu de Pablo Berger: té alguna peça de vestit de torero, pedreria, tul i encaix.
El tocat és un complement més afermat que el barret, fàcil de veure a les bodes, i que ara s'ha posat de moda per sortir de nit. Segons l'Anna, els tocats tornen perquè la dona està perdent el complex de ser dona, de ser bonica i de ser ella mateixa: "Hem viscut èpoques en què la dona havia de ser d'una feminitat extrema, i d'altres d'una masculinitat extrema. Crec que ara hem trobat un equilibri, i podem sortir com vulguem perquè la nostra validesa no depèn de què portem".
A diferència de Natalia Maragall, l'Anna va aprendre a cosir ja d'adulta. Abans escrivia, pintava i componia. "Vaig ser mare molt jove, i per circumstàncies de la vida vaig haver de reinventar-me", diu. I així és com va començar agafar el fil i l'agulla. "Vaig adonar-me que cosir i fer tocats era com compondre o pintar un quadre. De sobte cobra vida i saps que està acabat", afirma. El seu primer taller el va obrir a Mercantic, ubicat a una antiga fàbrica de ceràmica de Sant Cugat i on es poden trobar teles, mobles i objectes de totes les èpoques i estils: "Allà va ser quan em vaig començar a interessar per les peces antigues". Ara les busca entre les parades del mercat dels Encants, viatja al Rastro de Madrid o es deixa caure per algun dels mercats d'antiguitats que fan a França. A vegades és la mateixa iaia del barri que ve a portar-li algun collaret o alguna peça de roba que vol que reutilitzi. "Al final, la gràcia del que faig és que pugui convertir-se també en una joia que passi de generació en generació", conclou l'Anna amb un somriure.
Torna el Festival de Reciclatge Artístic
Del 14 de desembre al 5 de gener arrenca a Barcelona una nova edició del Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya, organitzat per la fundació Drap-Art, un col·lectiu que té com a objectiu promoure el reciclatge creatiu amb exposicions, mercats i tallers, i que acull el sector emergent d'artistes, dissenyadors, artesans i altres professionals que troben en les escombraries, els retalls perduts o els objectes oblidats les seves matèries primeres.
Els últims dies del festival, el 3, 4 i 5 -els primers estan dedicats a les exposicions-, hi haurà un petit mercat de consum responsable, on la moda reciclada i de km 0 tindrà el seu propi espai. "Tenim gent que fa roba amb restes de sèries, amb materials sobrants d'indústries tèxtils… i sobretot molts complements: arracades, polseres i bolsos", explica l'artista Diego de León, de Drap-Art.
D'altra banda, durant els dies del festival, a Drap-Art també hi faran tallers. "És un complement per incorporar una part més participativa al festival, perquè la gent pugui veure com es fan servir determinades tècniques artístiques aplicades al reciclatge. No ensenyem a la gent com reciclar -puntualitza De Léon-. Som un festival artístic. El que volem és conscienciar la gent mitjançant la creativitat".
La principal novetat pel que fa a les exposicions és la presència de l'artista més emblemàtic d'aquesta disciplina, l'alemany HA Schult, que porta des dels anys 70 fent accions que criden a ser conscients dels residus que generem. El seu últim projecte van ser 2.000 persones a mida real fetes només d'escombraries. Una de les peces, que ha estat voltant per tot el món -des del cercle polar àrtic fins a la muralla xinesa-, serà al festival d'aquest any, exposada al Pati de les Dones de Barcelona.

dissabte, 16 de novembre del 2013

LES ÚLTIMES 72 HORES DE LA BATALLA DE L'EBRE


Avui fa 75 anys que va acabar l'enfrontament més sagnant de la Guerra Civil
      
La matinada del 16 de novembre del 1938, avui fa 75 anys, els últims soldats republicans travessaven l'Ebre. La seva retirada va posar punt final a 115 dies d'enfrontaments. A la Batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil, hi van deixar la pell uns 30.000 homes. Els republicans marxaven perquè ja no podien més. "Finalment, ens donen pas lliure, el camió reprèn el camí i lentament es produeix el salt d'una riba a l'altra, damunt de l'enteixinat de ferro que ens deixa veure l'aigua rogenca de l'Ebre, als nostres peus", descrivia el soldat Joan Ventura i Solé.

14 de novembre
Soldats esgotats, desesperats i amotinats
A la Fatarella ja no hi quedava ningú. Tota la població havia fugit. El terreny agrest de la Terra Alta era un infern d'obusos i bales. Els soldats corrien, les forces s'acabaven. Més de dos mil homes havien mort en els combats entre Maials i Seròs. Els comandaments republicans volien reconstruir la XIX Brigada i intentar una nova ofensiva. Però alguns soldats es van rebel·lar. Amb poques hores es van rendir i van ser jutjats. "Què haurien fet vostès davant aquell desastre, desesperats? El mateix que ells. Només demano al tribunal clemència per aquests soldats esgotats vençuts per la desesperació", va dir el seu defensor. No hi va haver perdó.
La retirada republicana de la Fatarella havia començat a les 18 hores del dia 13. Aquells dies feia molt de fred. Nevava. Els soldats de Franco eren molt conscients que podien destruir d'un sol cop l'exèrcit popular de Catalunya. Volien massacrar els soldats abans que poguessin travessar el riu. Els feixistes van ocupar la Fatarella, i el migdia del dia 14 van avançar cap a Raïmats. A mitja tarda van llançar un atac contra les cotes 554 i 562 de Raïmats. Van bombardejar amb artilleria i van avançar amb els blindats i amb l'ajuda de l'aviació. Els republicans van contraatacar a la nit. El comunicat de guerra franquista denota eufòria: " Ha quedado ocupada y limpia de enemigos una zona de más de 100 kilómetros cuadrados. El material cogido es importantísimo y da idea de la gran derrota sufrida por los rojos" .
 
15 de novembre
Els franquistes llancen l'atac final amb avions i canons
"La darrera nit ha continuat el violentíssim combat. Els soldats espanyols resisteixen vigorosament i causen un extraordinari nombre de baixes a l'enemic. La lluita continua amb duresa mentre es redacta aquest comunicat", escrivien els republicans. A la llum del dia, i després del contraatac republicà, l'exèrcit feixista va llançar l'atac definitu contra Raïmats. Van canonejar els fortins des d'uns setanta metres. Cap a la una del migdia els franquistes ja controlaven tot Raïmats.
 
16 de novembre
L'últim comunicat republicà: "Sense notícies d'interès"
Els homes de la XIII Brigada van ser els darrers que van trepitjar la riba dreta de l'Ebre. Era una nit fosca, sense lluna. A les 4.15 h, els últims supervivents republicans van travessar el pont de ferro de Flix. Quinze minuts després es va donar l'ordre perquè es volés l'armadura del pont. "En el día de hoy nuestras victoriosas tropas han conquistado los pueblos de Flix y Ribarroja y han terminado la ocupación del terreno que aún le quedaba al enemigo en las orillas del Ebro. El número de prisioneros que se han hecho en la batalla del Ebro se eleva a 19.779, siendo su total de bajas más de 75.000, de las cuales nuestros soldados han dado sepultura a 13.275 cadáveres ", descrivien els franquistes. El comunicat de guerra republicà, en canvi, va ser escarit: "Sense notícies d'interès".
 
Homenatge als últims resistents 
Els últims resistents de la Batalla de l'Ebre ja tenen placa. El 24 de novembre s'inaugura l'escultura que l'associació Lo Riu i el grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona dediquen als combatents de la XV Brigada. L'obra de Mar H. Pongiluppi s'aixeca a tocar d'on es van trobar les restes de Charlie, l'últim combatent caigut documentat. La XV Brigada van ser els voluntaris que es van desplegar a la serra de la Fatarella, mentre el conjunt de l'exèrcit republicà es dirigia al riu. Havien de resistir al màxim perquè els companys tinguessin temps de travessar l'Ebre. No van deixar de disparar arrambats a la trinxera excavada en forma de ziga-zaga a les cotes de Raïmats. Les seves últimes hores, segons ha pogut documentar DIDPATRI, van ser agonitzants. Cap home va sobreviure. Més d'un centenar d'avions van bombardejar les posicions al voltant de Raïmats. Després van venir els blindats i van canonejar els resistents amb projectils de 45 mm. La infanteria va perpetrar l'atac final amb rifles, granades de mà i metralladores. Gràcies a aquests soldats, molts van poder tornar a casa.
 
"Sentíem les bales i no en fèiem cas, els avions feien més por"
Extracte del diari del soldat republicà Joan Baptista (Astúries, 1920 - Súria, 2004)
"Comença el dia i l'artilleria de l'exèrcit nacional comença la cançó i no para en tot el dia. L'endemà continua, però ara juntament amb l'aviació. És l'ofensiva de l'Ebre. Terrible, i cosa curiosa, sentíem les bales de fusell i no en fèiem cas. Estàvem sempre pendents de l'aviació. Qui no ha estat sota un bombardeig d'aviació no sap el que és el pànic. Jo el temia d'una manera horrorosa. Era valent? Era covard? No ho sé, però sí que afirmo que una persona pren moltes vegades decisions que no donen lloc ni temps a pensar-les. Per exemple, un dia el comandant del batalló em va cridar per mitjà del telèfon i em va manar que anés a afaitar-lo. Vaig agafar les eines i em vaig presentar al lloc de mando . El comandant em diu: «Afaita'm, però mira aqueixa cicatriu. Si em talles o em fas una mica de sang te pegaré 5 tiros ». De moment, no vaig fer-ne cas, però mentre el remullava vaig anar pensant que sí que ho faria, perquè ja el coneixia i no dubtaria a matar-me. I aquí entra la decisió: em va venir el pensament que mentre l'afaitava si per desgràcia el tallava una mica, li enfonsaria la navalla fins al coll. I ho hauria fet. I dic això perquè quan vaig arribar a la meva secció, l'amic Pesa va preguntar-me si em trobava bé, ja que tenia la cara mudada i blanca. Vaig explicar-li i em va preguntar: «Vols dir que ho hauries fet?». Sí! Ho tenia decidit. Vet aquí, com és la guerra, terrible i dolenta, misèria i mort".

dilluns, 11 de novembre del 2013

LA MÚSICA I EL LLENGUATGE I LA UNIVERSALITAT: Rozalén "80 veces"


FINS AVIAT GÀNSTER! FORA LA MÀFIA! LI ETZIBA DAVID FERNÀNDEZ (CUP) A RODRIGO RATO



Duel d'alta tensió al Parlament aquest migdia, en la comissió d'investigació de les caixes. Finalment ha comparegut Rodrigo Rato, expresident de Bankia, ex director gerent l'FMI i exvicepresident del govern espanyol de l'època de José María Aznar, el president que va participar en la guerra de l'Iraq.
Tots aquests elements de la biografia de Rato han aflorat durant el torn de preguntes del portaveu de la CUP, David Fernàndez, a l'exdirectiu de Bankia. El diputat ha mantingut el to que aplica als banquers i ha pressionat Rato, que aparentment s'ha mantingut impassible amb respostes de l'estil de "no sé d'on es treu aquestes xifres que diu" i "no tinc res a dir".
El moment culminant ha arribat al final, quan Fernàndez s'ha tret una sabata i l'ha mostrat a Rato, al qual ha preguntat si reconeixia el gest que es fa en el món àrab per protestar, moment en què ha recordat la guerra de l'Iraq. En un moment determinat, Fernàndez ha preguntat a Rato: "Vostè no té por?". "De vostè?", ha preguntat Rato desafiant. "No, de perdre-ho tot, com els ha passat a milers de famílies, de veure que la gent se n'atipi", ha especificat el diputat de la CUP. "No respondré a aquesta pregunta", ha replicat l'expresident de Bankia.
Amb la sabata a la mà, Fernàndez ha acabat el seu discurs mentre la presidenta de la comissió, la popular Dolors Montserrat, l'anava avisant que se li havia acabat el temps. "Ens veiem a l'infern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster! Fora la màfia!" han sigut les últimes paraules de Fernández.

dimarts, 5 de novembre del 2013

MUERDO: LA POESIA DE LA VIDA (AMB GRANS ARTISTES)

 
 
 
 
Per escoltar totes les cançons de Muerdo en sessió de "Micros Abiertos"  (14 cançonns precioses): http://www.youtube.com/watch?v=O9N1j5V1zXg&feature=share&list=PLLHJb4VlSqz4bTMoNie8HeXwHGH3EZmev

EL DEUTE EXTERN: "mentre Equador financiava el Primer Món amb els seus recursos havia de demanar-li crèdits amb alts interessos". Equador ha decidit sortir d'aquest bucle que l'impossava l'FMI

"Un país no mor si surt del sistema financer global"

El ministre d'Exteriors de l'Equador defensa a Barcelona l'opció de plantar cara al deute extern


                                                                            
El canceller equatorià, Ricardo Patiño, va fer una conferència ahir al paranimf de la UB.
El canceller equatorià, Ricardo Patiño, va fer una conferència ahir al paranimf de la UB. J.J. GUILLÉN / EFE
   

El ministre d'Exteriors de l'Equador, Ricardo Patiño (Guayaquil, 1955), va renunciar ahir a l'acompanyament institucional durant la seva visita a Barcelona, i va optar per fotografiar-se al costat d'Ada Colau, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). El mateix havia fet fa just un any el seu president, Rafael Correa, quan va escapar-se de la Cimera Iberoamericana de Cadis per alabar la tasca de la PAH, veu també de les 10.000 i 15.000 famílies equatorianes afectades per una hipoteca a la qual no poden fer front.
Patiño va reunir-se amb Colau per acordar una "coordinació més àmplia" amb la plataforma perquè arribi on al govern equatorià no li és possible, malgrat que ha posat a disposició dels seus ciutadans assessorament jurídic a l'ambaixada i al consolat.
Però el discurs contra els desnonaments no va ser l'únic que va esgrimir ahir Patiño, que també havia estat ministre d'Economia del seu país. Les desenes de compatriotes que van reunir-se amb ell al matí van acompanyar-lo després -amb samarretes de la PAH i banderes equatorianes- al paranimf de la Universitat de Barcelona per exposar una de les "decisions més importants que ha pres el govern de Correa": plantar cara al deute extern.
Durant una conferència plena de referències a líders sud-americans i interrompuda cada 10 minuts per aplaudiments, Patiño va repassar tots els passos que va fer l'Equador el 2007 per "expulsar" les delegacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial.

Paral·lelismes amb Espanya
No li va caldre ser explícit perquè s'entenguessin els paral·lelismes amb la situació d'Espanya. I el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, es va encarregar de recordar el context en què es va fer una reforma constitucional exprés per fer del límit de dèficit una prioritat.
"Hi ha gent que té por de quedar-se fora del sistema financer internacional, perquè creuen que si no hi ets et mors, però nosaltres hem demostrat que no", va etzibar el canceller, que el gener del 2007 va ser l'encarregat de dir a l'FMI -en una reunió que va recordar amb tota mena de detalls- que "sortissin per la porta i no tornessin mai més".
Des de llavors, el PIB de l'Equador ha crescut de manera sostinguda entre un 4% i 5% anual. "S'ha impedit que institucions com el Banc Mundial o l'FMI seguissin dictant com es feien les polítiques públiques d'un estat sobirà", va afegir.
De fet, l'Equador ha passat de destinar el 2006 el 24% del seu pressupost a pagar el deute públic, a només el 4% el 2008, va assegurar Patiño. Un dels passos que va fer el govern va ser prendre l'autonomia al banc central del país i va crear un banc vinculat al fons de la Seguretat Social que dóna "crèdits hipotecaris ben donats". "Era absurd tenir els recursos dels equatorians finançant el Primer Món mentre els equatorians havien de demanar crèdits per fer inversions", va opinar.
Patiño va posar èmfasi en els "nous vents que bufen a l'Amèrica Llatina, que han de ser entesos per la societat mundial", però va reconèixer que si "ja és difícil fer una revolució interior, més ho és encara quan hi ha pressions internacionals a les quals cal enfrontar-se".