PARCS NATURALS DE CATALUNYA

Parcs naturals de Catalunya from raulracero

GARY JULES : cant per a la intimitat

Enllaç amb una altra entrada d'aquest blog: http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/01/mad-world-gary-jules.html

PER ALS QUI HEU DE PRENDRE DECISIONS, TRES PILARS PER ACONVERTIR LA VOSTRA IDEA EN REALITAT

LA INVESTIGACIÓ EN PLAQUES SOLARS PER INTENTAR ABARATIR I MILLORAR ELS PROCESSOS DE CONVERSIÓ ENERGÈTICA

ENTREVISTA // Andreu Cabot, professor ICREA a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya from CCCB on Vimeo.

Tot i que alguns països com Dinamarca ja generin el 30% de la seva energia per vies renovables, la tecnologia actual encara no és prou eficient i resulta massa cara. Per conèixer de primera mà aquesta problemàtica, aquest dimarts, 10 de desembre visitarà el CCCB l'investigador Andreu Cabot, de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).

L'equip de Cabot a l'IREC fa recerca de nous materials que millorin les plaques solars i els dispositius de conversió energètica, per intentar abaratir i millorar aquests processos. "L'emmagatzematge de l'energia elèctrica encara no està del tot solucionat", explica Cabot, ja que les bateries elèctriques no poden competir amb la benzina. "Un litre de gasolina té molta més energia que una bateria del volum equivalent", exemplifica aquest investigador, que afegeix que "la durada d'aquestes bateries és un altre problema a resoldre".

Però, tot i els reptes tecnològics que afronta la comunitat científica, Cabot es mostra optimista respecte a un futur ple d'energies alternatives: "Si l'energia dels combustibles fòssils va pujant de preu i la que produïm amb processos fotovoltaics o termoelèctrics s'abarateix, al final aquests dos costos coincidiran, i a partir d'aquí podrem reemplaçar bona part dels combustibles fòssils per altres fonts renovables d'energia".

Andreu Cabot exposa els problemes actuals i les perspectives de futur de l'energia solar a la tercera sessió dels debats ICREA-CCCB, que porta per títol 'La tècnica podrà trobar solucions als reptes energètics?', aquest dimarts  al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
El presenta Joan Vila i Simon, professor de Tecnologia energètica a la Universitat de Girona (UdG) i serà la penúltima sessió d'aquest cicle, una col·laboració estable entre el CCCB i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) per donar a conèixer al gran públic els avenços i reptes de la recerca d'alt nivell que es fa avui a Catalunya:

El 87,5% de l'energia consumida a nivell mundial prové de combustibles fòssils, principalment de petroli. Fa 200 anys que estem fent-los servir i incrementant el seu consum. "Per sort, els combustibles fòssils s’estan acabant", afirma Cabot. Per a aquest investigador ICREA l'augment de preus que anuncia la fi del petroli és la circumstància ideal per afrontar el repte energètic i obrir la porta a les alternatives de producció d'energia renovable. "Estem arribant al 'peak oil' i caldria disminuir o aturar la producció de petroli", diu l’investigador. Serà el moment, per tant, d’actuar sobre fenòmens tals com la contaminació i el canvi climàtic.

Cabot ha advertit que cada 50 anys hem augmentat en 100ppm (parts per milió) el nivell de C02 a l’atmosfera, fet que ha provocat un augment de la temperatura terrestre que pot arribar a incrementar-se perillosament. De la mateixa manera, aquesta expulsió de C02 a l’atmosfera s’acompanya d’altres gasos tòxics molt nocius per a la salut. "L’energia del futur és la geotèrmica, la solar, l’hidràulica, l’eòlica i la biomassa".

Especialitzat en l’energia solar, Andreu Cabot ha explicat que el sol és la font d’energia que tenim més accessible i alhora la més gran: són 86.000TW (terawatts) de potència els que arriben a la terra. "Si poguéssim recollir el 100% d’aquesta energia, necessitaríem molts pocs quilòmetres de col∙lectors per poder abastir la població mundial", ha apuntat l’investigador. Així mateix, ha esmentat les diverses maneres de recollir l’energia provinent del sol, entre les que destaquen les plaques fotovoltaiques.

L’energia provinent de les plaques fotovoltaiques no contamina ni acústicament ni atmosfèrica, tampoc necessita grans extensions de superfície i la tendència des de la seva invenció, gràcies a una profunda investigació, ha estat la de reduir costs. "La viabilitat econòmica de l’energia fotovoltaica és molt a prop", ha assegurat Cabot.

La investigació actual tracta de reduir el cost de les plaques fotovoltaiques de silici i de millorar la seva recollida dels fotons del sol, la eficiència de les quals és del 33%. Cabot ha assegurat que la substitució de l’usual silici, força costós, per altres materials com el telur de cadmi o aliatges més complexos com el CIGS (Coure, indi, gal∙li, seleni) o el CZTS (Coure, zinc, estany, sulfur) són el futur de l’energia solar. La rotunditat de l’investigador ha estat clara: "Sí, la tecnologia trobarà solucions als reptes energètics".

La conferència d’Andreu Cabot ha estat el segon debat del cicle Reptes energètics ICREA-CCCB d'aquesta tardor, un cicle, que vol acostar al públic català la recerca de primer nivell que es fa a Catalunya en l'àmbit de l'energia. La darrera sessió serà el dijous 19 de desembre, amb la catedràtica de la UdL Luisa F. Cabeza, que parlarà d'energies alternatives i regulacions internacionals.

 

Font: http://www.ara.cat/societat/Andreu-Cabot-Encara-emmagatzemar-electricitat_0_1044495771.HTML

http://www.ara.cat/societat/Andreu_Cabot-CCCB-ICREA_0_1045695572.html

CREAR REGALS ECONÒMICS I DE RECICLATGE: consum responsable

No hi ha res com la il·lusió de fer un regal i més si ha estat elaborat per nosaltres mateixos. Aquí teniu un recipient-cistella molt original, ecològic, fàcil d'elaborar i econòmic: http://decoracion2.com/idea-para-hacer-una-cesta-reciclada/22758/










   

ESPERO QUE AGRADI!

"MANCA UN CANVI DE MENTALITAT MUNDIAL", SEGONS L'INVESTIGADOR EN CIÈNCIA MEDIAMBIENTAL VAN DEN BERGH. NO OBSTANT, L'ACTIVISME ÉS UN EXEMPLE A SEGUIR: GREENPEACE

Van den Bergh: "El canvi a les renovables no serà fàcil, ningú vol pagar més per l'electricitat"

L'investigador ICREA a la UAB exposa en una conferència al CCCB els problemes que cal afrontar per deixar de dependre dels combustibles fòssils

ARA Barcelona | Actualitzada el 04/12/2013 14:35

Jeroen van den Bergh, investigador ICREA a la UAB

 Jeroen van den Bergh, investigador especialitzat en la confluència entre l'economia i la ciència mediambiental, va advertir aquest dimarts en una conferència al CCCB que actualment "tenim les emissions de CO2 més elevades dels últims milions d'anys, i això és un risc biològic, perquè les projeccions de pujades de temperatures de 3 o 4 graus cada vegada són més realistes, i això implicaria la pujada del nivell del mar i un munt de conseqüències".

Per l'investigador holandès de l'ICTA, qualsevol solució al canvi climàtic ha d'anar encarada a la reducció d'emissions, i això es pot fer construint més boscos, emmagatzemant CO2 en reserves subterrànies (una solució que encara necessita molta I+D) o bé utilitzant menys combustibles fòssils.

"Però aquesta solució, que d'entrada sembla la més fàcil, en realitat no ho és". Van den Bergh creu que no hem de ser optimistes respecte al canvi cap a les energies alternatives, perquè "tots els canvis energètics s'han fet perquè resultaven rendibles econòmicament, en canvi el pas a les energies renovables no tindrà avantatges econòmics, només avantatges ambientals".

"La gent vol pagar més per una tecnologia més atractiva i amb més prestacions, no pagar més per la mateixa electricitat". Van den Bergh va posar d'exemple els telèfons mòbils: els usuaris se'ls canvien per aconseguir-ne un amb més prestacions, i serien reticents a pagar més diners per aconseguir el mateix telèfon, encara que contaminés menys.

Van den Bergh va defensar un canvi de mentalitat mundial, perquè considera que les polítiques unilaterals d'alguns estats o la consciència dels ciutadans individuals són lloables però poc efectives. Segons el científic holandès, les polítiques haurien d'anar encarades a subvencionar la recerca a les universitats, i no a subvencionar el mercat de l'energia. "És la paradoxa verda: si subvenciones les renovables, fas l'energia més barata, i si baixa el preu de l'energia el consum puja".

"Molts experts encara no s'han adonat d'això". Van den Bergh també va parlar de "l'efecte rebot", pel qual els efectes indirectes d'una reducció del consum sovint acaben provocant més consum energètic. "Tinc estudiants molt conscienciats, per exemple, que han reduït el seu consum d'energia a casa però que viatgen en avió molt més del que jo faig gràcies als vols barats. Per tant, poden dir a tothom que estalvien energia, però en realitat acaben consumint-ne molta més que jo".

L'investigador ICREA va defensar polítiques internacionals, com l'adopció d'un preu únic per a les emissions contaminants de CO2. "D'aquesta manera tots els contaminadors haurien de fer front als mateixos costos. Ara alguns països fan esforços per reduir les emissions i això acaba afavorint els països que no s'hi esforcen, com la Xina, que pot exportar els seus productes a Europa a baix preu perquè els fabrica sense respectar les normatives d'emissions".

Per últim, Van den Bergh va aventurar una possible solució en la línia d'aquest canvi de consciència global: "Un bon pas per aconseguir un canvi real cap a les renovables seria convèncer els escèptics que hi ha als Estats Units, gent de dretes amb molt de poder que no vol acceptar polítiques per combatre el canvi climàtic. Per què no dediquem 1.000 milions d'euros a canviar l'opinió d'aquesta gent? Amb anuncis, debats públics o comprant hores de televisió. Això seria molt més efectiu que 1.000 milions dedicats a subvencionar les energies renovables".

La conferència de Jeroen van den Bergh va ser el segon debat ICREA-CCCB d'aquesta tardor, un cicle dedicat a acostar al públic català la recerca de primer nivell que es fa a Catalunya en l'àmbit de l'energia. Les properes sessions seran el pròxim dimarts 10 de desembre, amb l'investigador de l'IREC Andreu Cabot, que parlarà dels reptes que ha d'afrontar l'energia solar, i el dijous 19 de desembre, amb la catedràtica de la UdL Luisa F. Cabeza, que parlarà d'energies alternatives i regulacions internacionals.

PROTESTA A RÚSSIA. ACTIVISME ECOLOGISTA

Els activistes de Greenpeace, en llibertat vigilada

Els ecologistes han estat alliberats sota fiança, però no poden marxar de Sant Petersburg

STEVEN LEE MYERS The New York Times / Sant Petersburg | Actualitzada el 05/12/2013 00:00 aRA. cAT

• 

EN LLIBERTAT El fotògraf rus Denis Siniakov abraçant la seva dona a la sortida de la presó.

S'havien de comunicar amb traductors, perquè la majoria dels acusats no parlen rus: els obligaven a firmar full per full un document que recollia la crònica de la causa penal però no argumentava les acusacions. "No em van preguntar què havia fet ni per què", va dir la finlandesa Sini Saarela, una experimentada escaladora que va ser la primera activista de Greenpeace a enfilar-se a la plataforma petroliera russa al mar de Petxora, per denunciar els perills de l'explotació de petroli en el fràgil ecosistema de l'Àrtic. "En algun moment del procés ens vam adonar que tot això no és pel que vam fer".

L'arrest i la prolongada detenció de la tripulació del vaixell ha evidenciat les arbitrarietats del sistema judicial rus. Tot i que la setmana passada va sortir en llibertat sota finança l'últim membre de la tripulació, el procés criminal continua. El vaixell està confiscat al port de Murmansk, una ciutat al nord del país, en un clar desafiament al Tribunal Internacional del Dret del Mar, que Rússia no reconeix.

Els membres de la tripulació també estan en uns llimbs legals. Als quatre russos se'ls va permetre tornar a casa, però els 26 estrangers, de 17 països, han de seguir a Sant Petersburg mentre continuïn les investigacions.

En una sèrie d'entrevistes després de sortir en llibertat sota fiança, Saarela i altres membres de la tripulació van descriure que el procés es va fer d'acord amb la legislació russa, però que ha estat opac, fins i tot per als advocats russos. Segons van explicar, els investigadors van mantenir una actitud còmica i servil amb el protocol burocràtic rus, que no sempre és lògic.

Càrrecs contradictoris

Primer els van dir que estarien detinguts només unes hores i que només s'havien de preparar una petita bossa amb roba. Després se'ls va acusar de pirateria, un crim que comporta una sentència màxima de quinze anys de presó -tot i que el mateix president rus, Vladímir Putin, va negar que els activistes fossin pirates-. El capità de la tripulació, el nord-americà Peter Willcox, va dir que es van "sorprendre" quan van saber que estaven acusats de pirateria.

En un altre gir del cas, el comitè d'investigació els va rebaixar els càrrecs en considerar que es tractava d'un cas de vandalisme, un delicte menor que comporta una pena màxima de set anys de presó.

Després de la detenció, els policies van identificar els membres de la tripulació i van viatjar cinc dies amb ells, fins que el vaixell va arribar al port de Murmansk.

Encara que la llei russa preveu que el procés es tradueixi a la llengua dels acusats, la interpretació va induir a errors. L'holandesa Faiza Oulahsen va declarar al jutge que ella havia actuat segons els seus principis. Però el traductor va dir: "Sóc una lluitadora per la llibertat", cosa que va motivar una protesta de la seva advocada. Oulahsen va firmar 42 pàgines d'un document que detallava com la van detenir i els càrrecs contra ella.

Els oficials russos, inclòs Putin, van defensar la sobirania russa de l'Àrtic, però van donar arguments contradictoris tot afirmant que els activistes eren membres dels serveis d'intel·ligència estrangers o de competidors petroliers.

Encara que van estar en cel·les separades, els activistes van explicar que es podien comunicar entre ells en l'hora diària que tenien per sortir a un petit pati. Aprofitant mistos cremats, van escriure a les parets "Salvem l'Àrtic". Ara s'han reunit tots en un hotel del centre de Sant Petersburg.

ATALLAH HANNA: la màxima autoritat de l'Església ortodoxa a Jerusalem rebutja el llenguatge diplomàtic i diu que com a cristià ha de defensar els drets del poble palestí

CRISTINA MAS | Actualitzada el 26/11/2013 00:00 aRA.cAT

En la tercera visita a Barcelona, l'arquebisbe ortodox de Jerusalem no es mossega la llengua. El to pausat no amaga la vehemència de les paraules, que són tot un exemple de les contradiccions que viu el Pròxim Orient. Avui participa en les jornades culturals Palestina a la Mediterrània , organitzades pel Centre Euro Àrab de Catalunya.

Vostè defensa que com a cristià ha de prendre part en el conflicte al costat del poble palestí.

Com a arquebisbe cristià no puc oblidar els patiments del meu poble palestí, al qual pertanyem tant cristians com musulmans. Tenim l'obligació de lluitar pel seu dret a la independència, contra l'ocupació i contra les pràctiques racistes que pateixen els palestins. La nostra feina no s'acaba als murs de l'església: si volem ser bons cristians i seguir l'Evangeli hem d'ajudar el poble palestí.

Fa uns dies el president de la Generalitat va visitar Israel i el va posar com a model per al poble català.

El president de Catalunya és ben lliure de tenir les postures polítiques que vulgui, però esperem d'ell i de tots els responsables polítics del món que s'acostin a la realitat del poble palestí. Que visiti la franja de Gaza assetjada, els camps de refugiats, el mur racista construït per Israel en els territoris ocupats. I espero de tots els que es diuen amics d'Israel que tinguin el coratge de dir-li que ha d'acabar amb l'ocupació de la terra palestina i fer caure aquest mur, com va caure el de Berlín. Tothom que tingui consciència ha de reconèixer el patiment del poble palestí i fer prioritaris no només els interessos econòmics o polítics, sinó també els valors humans. I qui no vol veure el patiment del poble palestí té un problema moral, que és més greu que un problema polític.

 

 

L'arquebisbe de Jerusalem ahir a la seu del Col·legi de Periodistes, on es van presentar les jornades Palestina a la Mediterrània.

  

¿Hi ha alguna esperança per a la pau? I en què s'hauria de basar?

Jo no he perdut ni un sol dia l'esperança d'assolir la pau. La meva visió de la pau no és la de dos estats: un per als jueus i l'altre per als palestins. Jo crec que la pau ha de passar per un sol estat on tots puguem viure junts. Hem de viure plegats en un estat democràtic i civil, però això passa per reconèixer el dret al retorn a casa seva dels refugiats palestins. No tinc cap problema a conviure amb els jueus, però no amb les colònies que ocupen la terra palestina. La solució és un sol estat on convisquin les tres grans religions monoteistes i que sigui un exemple al món de civilitat i democràcia.

¿L'amoïna que cada dia hi hagi menys cristians a Terra Santa?

La desaparició de la presència cristiana al Pròxim Orient seria una catàstrofe. Quan caminava per Barcelona i veia els llums de Nadal, m'enrecordava que aquest home de qui celebreu el naixement era palestí. No es pot oblidar que Palestina és el bressol del cristianisme. I hem de preservar la presència cristiana a tot el món àrab: avui només hi ha un 1% de cristians a Palestina, mig milió de cristians han hagut de fugir de Síria, a l'Iraq són un milió els que han marxat en els últims deu anys... I a Egipte tenim el mateix problema. Abans no volíem parlar de persecució, però hem de reconèixer que és un fet. I és el resultat de la violència de grups extremistes, no dels musulmans: les accions violentes van contra l'islam i aquests grups també ataquen els musulmans que no hi estan d'acord. Per això defensem que al Pròxim Orient no hi hagi estats religiosos: ni jueus, ni musulmans, ni cristians. Hi ha d'haver estats que respectin la llibertat de consciència i els drets humans. Rebutgem qualsevol violència en nom de la religió.

I el règim de Baixar al-Assad o la junta militar d'Egipte, que diuen que combaten aquests extremismes, ¿protegiran els cristians?

Són els pobles àrabs els que han de decidir el seu futur i qui ha de governar. Però espero que estigui qui estigui al poder respecti els drets humans, les llibertats, la democràcia i la vida. Tots els sirians han de decidir el seu futur, i per això nosaltres cridem totes les parts a seure a negociar, perquè el país és de tots. Les reivindicacions de més democràcia del poble sirià són justes, però el que estem veient avui, amb tanta violència, destrucció i divisió sectària, no té res a veure amb aquella lluita. Hi ha terroristes vinguts de l'estranger que lluiten a Síria per crear un califat. El president Al-Assad ha dit que està disposat al diàleg i representants de l'oposició també ho han acceptat. Les urnes han de decidir qui governa Síria. Reso pels dos bisbes ortodoxos segrestats a Alep quan estaven en missió humanitària i demano al govern turc, que sap el camí, que faci tot el que pugui per alliberar-los.

Vladímir Putin ha visitat el Papa. Com valora el seu paper a Síria?

Rússia, històricament amiga dels pobles àrabs, ha jugat un paper molt important. No sóc innocent i sé que Moscou té interessos a Síria, com els EUA, però ha jugat un paper important per obrir un diàleg. I m'alegro de qualsevol acostament entre l'Església ortodoxa i la catòlica: a l'abril el papa Francesc i el patriarca Bartomeu de Constantinoble tindran una reunió històrica a Jerusalem pel 50è aniversari de la primera trobada entre Pau VI i el patriarca Atenàgores.

Com valora l'acord amb l'Iran?

Estic molt content, perquè el diàleg i l'entesa són molt millors que el conflicte. Espero que l'Iran pugui contribuir també a resoldre els conflictes de Palestina i de Síria.

 

PER MOLTS ANYS INFÀNCIA!

Homenatjo des d'aquí aquesta infància estimada que no hem de perdre mai.
Per a mi, els banys a les basses eren tan entranyables que la seva olor la tinc emplenada en els flascons del perfum de la infància. En aquí junt amb els meus germans i uns nens veïns de casa nostra disfrutant de l'ombra i el bany d'un racó d'hort.

FELICITATS INFÀNCIA

MODA RECICLADA: EL MEDI AMBIENT I L'ART DE VESTIR

Els calaixos de les àvies són la matèria primera de moltes modistes

Moda reciclada: quan l'estil i el medi ambient van de bracet
SELENA SORO. Barcelona | Actualitzada el 17/11/2013 00:00 Ara.Cat

 Anna Blau recupera teles, retalls i joies antigues

Quan era petita, Natalia Maragall, besnéta del poeta, es passava els diumenges endreçant l'habitació de cosir de la seva mare. Era una estança petita, amb una màquina de cosir, una planxa i una prestatgeria plena de botons i peces de roba. Amb pedaços i puntes antigues, la Natalia cosia vestits a les seves nines. "Amb 10 anys ja havia trobat la meva passió", explica des del seu taller a Gràcia, un espai acollidor d'on surten les seves col·leccions d'alta costura per a núvies i les creacions en què barreja moda i reciclatge. Pel que fa a aquestes últimes, tot són peces que ha recuperat de l'armari. "He agafat els calaixos de les àvies i retalls antics, els he fusionat i els he convertit en un producte reciclat i sofisticat", explica mentre ensenya un penjador amb jerseis que combinen les peces antigues amb petits detalls que han sortit de llençols o tapissos de sofà, i que junts cobren vida i donen un toc vintage i elegant a la peça.

Alta costura i reciclatge

"M'agrada tant combinar l'alta costura amb el reciclatge que he volgut acostar-ho a la gent que en vol aprendre", diu. Per això, dos dies a la setmana, al taller Estones de Costura, gent de totes les edats, des dels 10 anys fins als 70, es deixen caure al seu atelier per aprendre a cosir-se la roba o els complements. "Fa poc hem restaurat un vestit dels anys 20, i una noia se n'ha fet un altre per a un bateig", diu la Natalia, i afegeix que als anys 50, quan era tan comú veure les mares cosir, moltes noies s'hi revelaven, però que ara, en canvi, fins i tot les adolescents s'interessen per la costura. "Hi ha un cert gust a poder fer-se un vestit o un bolso i sentir-se autònoma, a crear alguna cosa per una mateixa".

Per a la Natalia, però, hi ha alguna cosa més, i reinvindica el reciclatge com una forma de vida: "Aquest capitalisme voraç ens ha portat a resultats molt poc satisfactoris, i per això intento ser responsable, consumeixo el mínim i aposto per un món més sostenible i responsable. En el meu dia a dia comparteixo cotxe, utilitzo el transport públic o vaig en bicicleta, reciclo el que puc, i això ho aplico també a la feina, en què tampoc especulo. En surt un sou perquè necessito menjar, però surt del meu temps i només del que puc oferir", conclou.

Cent anys després de la mort del seu besavi, Joan Maragall, la Natalia encara viu segons les seves paraules a Elogi de viure , que té emmarcades en un racó del seu atelier : "Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça't en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me".

 

Combinació d'alta costura i reciclatge de Natalia Maragall

 

Una història a cada peça

A la residència d'artistes del carrer Torrijos, a Gràcia, Anna Blau recupera teles, retalls i joies antigues -que també combina amb noves- per fer-ne tocats i barrets. El seu taller és petit i ple d'encant. Els tocats que té sobre la taula, alguns acabats i alguns a mig fer, són peces molt delicades, amb molts detalls i totes amb una història al darrere. "El material antic em sedueix perquè notes que ha estat fet a mà i que té una història impregnada, té alguna cosa especial que tothom pot percebre", afirma. Als retalls antics s'hi veuen els errors, els descosits, i semblen més humans, menys impersonals.

Per això, quan l'Anna cus un tocat, s'inspira en tot el que li transmet la persona que li ha encarregat: "Em fixo en la seva gestualitat, en la forma de la seva cara, en el color dels ulls i dels cabells". En altres ocasions s'inspira en alguna cançó o pel·lícula. Ara, per exemple, està enllestint un faixí inspirat en la Blancaneu de Pablo Berger: té alguna peça de vestit de torero, pedreria, tul i encaix.

El tocat és un complement més afermat que el barret, fàcil de veure a les bodes, i que ara s'ha posat de moda per sortir de nit. Segons l'Anna, els tocats tornen perquè la dona està perdent el complex de ser dona, de ser bonica i de ser ella mateixa: "Hem viscut èpoques en què la dona havia de ser d'una feminitat extrema, i d'altres d'una masculinitat extrema. Crec que ara hem trobat un equilibri, i podem sortir com vulguem perquè la nostra validesa no depèn de què portem".

A diferència de Natalia Maragall, l'Anna va aprendre a cosir ja d'adulta. Abans escrivia, pintava i componia. "Vaig ser mare molt jove, i per circumstàncies de la vida vaig haver de reinventar-me", diu. I així és com va començar agafar el fil i l'agulla. "Vaig adonar-me que cosir i fer tocats era com compondre o pintar un quadre. De sobte cobra vida i saps que està acabat", afirma. El seu primer taller el va obrir a Mercantic, ubicat a una antiga fàbrica de ceràmica de Sant Cugat i on es poden trobar teles, mobles i objectes de totes les èpoques i estils: "Allà va ser quan em vaig començar a interessar per les peces antigues". Ara les busca entre les parades del mercat dels Encants, viatja al Rastro de Madrid o es deixa caure per algun dels mercats d'antiguitats que fan a França. A vegades és la mateixa iaia del barri que ve a portar-li algun collaret o alguna peça de roba que vol que reutilitzi. "Al final, la gràcia del que faig és que pugui convertir-se també en una joia que passi de generació en generació", conclou l'Anna amb un somriure.

Torna el Festival de Reciclatge Artístic

Del 14 de desembre al 5 de gener arrenca a Barcelona una nova edició del Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya, organitzat per la fundació Drap-Art, un col·lectiu que té com a objectiu promoure el reciclatge creatiu amb exposicions, mercats i tallers, i que acull el sector emergent d'artistes, dissenyadors, artesans i altres professionals que troben en les escombraries, els retalls perduts o els objectes oblidats les seves matèries primeres.

Els últims dies del festival, el 3, 4 i 5 -els primers estan dedicats a les exposicions-, hi haurà un petit mercat de consum responsable, on la moda reciclada i de km 0 tindrà el seu propi espai. "Tenim gent que fa roba amb restes de sèries, amb materials sobrants d'indústries tèxtils… i sobretot molts complements: arracades, polseres i bolsos", explica l'artista Diego de León, de Drap-Art.

D'altra banda, durant els dies del festival, a Drap-Art també hi faran tallers. "És un complement per incorporar una part més participativa al festival, perquè la gent pugui veure com es fan servir determinades tècniques artístiques aplicades al reciclatge. No ensenyem a la gent com reciclar -puntualitza De Léon-. Som un festival artístic. El que volem és conscienciar la gent mitjançant la creativitat".

La principal novetat pel que fa a les exposicions és la presència de l'artista més emblemàtic d'aquesta disciplina, l'alemany HA Schult, que porta des dels anys 70 fent accions que criden a ser conscients dels residus que generem. El seu últim projecte van ser 2.000 persones a mida real fetes només d'escombraries. Una de les peces, que ha estat voltant per tot el món -des del cercle polar àrtic fins a la muralla xinesa-, serà al festival d'aquest any, exposada al Pati de les Dones de Barcelona.

LES ÚLTIMES 72 HORES DE LA BATALLA DE L'EBRE

Avui fa 75 anys que va acabar l'enfrontament més sagnant de la Guerra Civil
      

SÍLVIA MARIMON . Barcelona | Actualitzada el 16/11/2013 01:18 Ara.Cat

 

La matinada del 16 de novembre del 1938, avui fa 75 anys, els últims soldats republicans travessaven l'Ebre. La seva retirada va posar punt final a 115 dies d'enfrontaments. A la Batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil, hi van deixar la pell uns 30.000 homes. Els republicans marxaven perquè ja no podien més. "Finalment, ens donen pas lliure, el camió reprèn el camí i lentament es produeix el salt d'una riba a l'altra, damunt de l'enteixinat de ferro que ens deixa veure l'aigua rogenca de l'Ebre, als nostres peus", descrivia el soldat Joan Ventura i Solé.

14 de novembre

Soldats esgotats, desesperats i amotinats

A la Fatarella ja no hi quedava ningú. Tota la població havia fugit. El terreny agrest de la Terra Alta era un infern d'obusos i bales. Els soldats corrien, les forces s'acabaven. Més de dos mil homes havien mort en els combats entre Maials i Seròs. Els comandaments republicans volien reconstruir la XIX Brigada i intentar una nova ofensiva. Però alguns soldats es van rebel·lar. Amb poques hores es van rendir i van ser jutjats. "Què haurien fet vostès davant aquell desastre, desesperats? El mateix que ells. Només demano al tribunal clemència per aquests soldats esgotats vençuts per la desesperació", va dir el seu defensor. No hi va haver perdó.

La retirada republicana de la Fatarella havia començat a les 18 hores del dia 13. Aquells dies feia molt de fred. Nevava. Els soldats de Franco eren molt conscients que podien destruir d'un sol cop l'exèrcit popular de Catalunya. Volien massacrar els soldats abans que poguessin travessar el riu. Els feixistes van ocupar la Fatarella, i el migdia del dia 14 van avançar cap a Raïmats. A mitja tarda van llançar un atac contra les cotes 554 i 562 de Raïmats. Van bombardejar amb artilleria i van avançar amb els blindats i amb l'ajuda de l'aviació. Els republicans van contraatacar a la nit. El comunicat de guerra franquista denota eufòria: " Ha quedado ocupada y limpia de enemigos una zona de más de 100 kilómetros cuadrados. El material cogido es importantísimo y da idea de la gran derrota sufrida por los rojos" .

 

15 de novembre

Els franquistes llancen l'atac final amb avions i canons

"La darrera nit ha continuat el violentíssim combat. Els soldats espanyols resisteixen vigorosament i causen un extraordinari nombre de baixes a l'enemic. La lluita continua amb duresa mentre es redacta aquest comunicat", escrivien els republicans. A la llum del dia, i després del contraatac republicà, l'exèrcit feixista va llançar l'atac definitu contra Raïmats. Van canonejar els fortins des d'uns setanta metres. Cap a la una del migdia els franquistes ja controlaven tot Raïmats.

 

16 de novembre

L'últim comunicat republicà: "Sense notícies d'interès"

Els homes de la XIII Brigada van ser els darrers que van trepitjar la riba dreta de l'Ebre. Era una nit fosca, sense lluna. A les 4.15 h, els últims supervivents republicans van travessar el pont de ferro de Flix. Quinze minuts després es va donar l'ordre perquè es volés l'armadura del pont. "En el día de hoy nuestras victoriosas tropas han conquistado los pueblos de Flix y Ribarroja y han terminado la ocupación del terreno que aún le quedaba al enemigo en las orillas del Ebro. El número de prisioneros que se han hecho en la batalla del Ebro se eleva a 19.779, siendo su total de bajas más de 75.000, de las cuales nuestros soldados han dado sepultura a 13.275 cadáveres ", descrivien els franquistes. El comunicat de guerra republicà, en canvi, va ser escarit: "Sense notícies d'interès".

 

Homenatge als últims resistents 

Els últims resistents de la Batalla de l'Ebre ja tenen placa. El 24 de novembre s'inaugura l'escultura que l'associació Lo Riu i el grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona dediquen als combatents de la XV Brigada. L'obra de Mar H. Pongiluppi s'aixeca a tocar d'on es van trobar les restes de Charlie, l'últim combatent caigut documentat. La XV Brigada van ser els voluntaris que es van desplegar a la serra de la Fatarella, mentre el conjunt de l'exèrcit republicà es dirigia al riu. Havien de resistir al màxim perquè els companys tinguessin temps de travessar l'Ebre. No van deixar de disparar arrambats a la trinxera excavada en forma de ziga-zaga a les cotes de Raïmats. Les seves últimes hores, segons ha pogut documentar DIDPATRI, van ser agonitzants. Cap home va sobreviure. Més d'un centenar d'avions van bombardejar les posicions al voltant de Raïmats. Després van venir els blindats i van canonejar els resistents amb projectils de 45 mm. La infanteria va perpetrar l'atac final amb rifles, granades de mà i metralladores. Gràcies a aquests soldats, molts van poder tornar a casa.

 

"Sentíem les bales i no en fèiem cas, els avions feien més por"

Extracte del diari del soldat republicà Joan Baptista (Astúries, 1920 - Súria, 2004)

"Comença el dia i l'artilleria de l'exèrcit nacional comença la cançó i no para en tot el dia. L'endemà continua, però ara juntament amb l'aviació. És l'ofensiva de l'Ebre. Terrible, i cosa curiosa, sentíem les bales de fusell i no en fèiem cas. Estàvem sempre pendents de l'aviació. Qui no ha estat sota un bombardeig d'aviació no sap el que és el pànic. Jo el temia d'una manera horrorosa. Era valent? Era covard? No ho sé, però sí que afirmo que una persona pren moltes vegades decisions que no donen lloc ni temps a pensar-les. Per exemple, un dia el comandant del batalló em va cridar per mitjà del telèfon i em va manar que anés a afaitar-lo. Vaig agafar les eines i em vaig presentar al lloc de mando . El comandant em diu: «Afaita'm, però mira aqueixa cicatriu. Si em talles o em fas una mica de sang te pegaré 5 tiros ». De moment, no vaig fer-ne cas, però mentre el remullava vaig anar pensant que sí que ho faria, perquè ja el coneixia i no dubtaria a matar-me. I aquí entra la decisió: em va venir el pensament que mentre l'afaitava si per desgràcia el tallava una mica, li enfonsaria la navalla fins al coll. I ho hauria fet. I dic això perquè quan vaig arribar a la meva secció, l'amic Pesa va preguntar-me si em trobava bé, ja que tenia la cara mudada i blanca. Vaig explicar-li i em va preguntar: «Vols dir que ho hauries fet?». Sí! Ho tenia decidit. Vet aquí, com és la guerra, terrible i dolenta, misèria i mort".

EL ROMÀNIC

Art Romanic (Arquitectura) from guest2c430f

LA MÚSICA I EL LLENGUATGE I LA UNIVERSALITAT: Rozalén "80 veces"

FINS AVIAT GÀNSTER! FORA LA MÀFIA! LI ETZIBA DAVID FERNÀNDEZ (CUP) A RODRIGO RATO

TONI GARGANTÉ

Barcelona | Actualitzada el 11/11/2013 15:59 Ara.Cat

Duel d'alta tensió al Parlament aquest migdia, en la comissió d'investigació de les caixes. Finalment ha comparegut Rodrigo Rato, expresident de Bankia, ex director gerent l'FMI i exvicepresident del govern espanyol de l'època de José María Aznar, el president que va participar en la guerra de l'Iraq.

Tots aquests elements de la biografia de Rato han aflorat durant el torn de preguntes del portaveu de la CUP, David Fernàndez, a l'exdirectiu de Bankia. El diputat ha mantingut el to que aplica als banquers i ha pressionat Rato, que aparentment s'ha mantingut impassible amb respostes de l'estil de "no sé d'on es treu aquestes xifres que diu" i "no tinc res a dir".
El moment culminant ha arribat al final, quan Fernàndez s'ha tret una sabata i l'ha mostrat a Rato, al qual ha preguntat si reconeixia el gest que es fa en el món àrab per protestar, moment en què ha recordat la guerra de l'Iraq. En un moment determinat, Fernàndez ha preguntat a Rato: "Vostè no té por?". "De vostè?", ha preguntat Rato desafiant. "No, de perdre-ho tot, com els ha passat a milers de famílies, de veure que la gent se n'atipi", ha especificat el diputat de la CUP. "No respondré a aquesta pregunta", ha replicat l'expresident de Bankia.

Amb la sabata a la mà, Fernàndez ha acabat el seu discurs mentre la presidenta de la comissió, la popular Dolors Montserrat, l'anava avisant que se li havia acabat el temps. "Ens veiem a l'infern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster! Fora la màfia!" han sigut les últimes paraules de Fernández.

MUERDO: LA POESIA DE LA VIDA (AMB GRANS ARTISTES)

 

 

 

 

Per escoltar totes les cançons de Muerdo en sessió de "Micros Abiertos"  (14 cançonns precioses): http://www.youtube.com/watch?v=O9N1j5V1zXg&feature=share&list=PLLHJb4VlSqz4bTMoNie8HeXwHGH3EZmev

EL DEUTE EXTERN: "mentre Equador financiava el Primer Món amb els seus recursos havia de demanar-li crèdits amb alts interessos". Equador ha decidit sortir d'aquest bucle que l'impossava l'FMI

"Un país no mor si surt del sistema financer global"

El ministre d'Exteriors de l'Equador defensa a Barcelona l'opció de plantar cara al deute extern

MARIONA FERRER I FORNELLS

Barcelona | Actualitzada el 05/11/2013 00:00 Ara.Cat

                                                                            

El canceller equatorià, Ricardo Patiño, va fer una conferència ahir al paranimf de la UB. J.J. GUILLÉN / EFE

   

El ministre d'Exteriors de l'Equador, Ricardo Patiño (Guayaquil, 1955), va renunciar ahir a l'acompanyament institucional durant la seva visita a Barcelona, i va optar per fotografiar-se al costat d'Ada Colau, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). El mateix havia fet fa just un any el seu president, Rafael Correa, quan va escapar-se de la Cimera Iberoamericana de Cadis per alabar la tasca de la PAH, veu també de les 10.000 i 15.000 famílies equatorianes afectades per una hipoteca a la qual no poden fer front.
Patiño va reunir-se amb Colau per acordar una "coordinació més àmplia" amb la plataforma perquè arribi on al govern equatorià no li és possible, malgrat que ha posat a disposició dels seus ciutadans assessorament jurídic a l'ambaixada i al consolat.
Però el discurs contra els desnonaments no va ser l'únic que va esgrimir ahir Patiño, que també havia estat ministre d'Economia del seu país. Les desenes de compatriotes que van reunir-se amb ell al matí van acompanyar-lo després -amb samarretes de la PAH i banderes equatorianes- al paranimf de la Universitat de Barcelona per exposar una de les "decisions més importants que ha pres el govern de Correa": plantar cara al deute extern.
Durant una conferència plena de referències a líders sud-americans i interrompuda cada 10 minuts per aplaudiments, Patiño va repassar tots els passos que va fer l'Equador el 2007 per "expulsar" les delegacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial.

Paral·lelismes amb Espanya
No li va caldre ser explícit perquè s'entenguessin els paral·lelismes amb la situació d'Espanya. I el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, es va encarregar de recordar el context en què es va fer una reforma constitucional exprés per fer del límit de dèficit una prioritat.
"Hi ha gent que té por de quedar-se fora del sistema financer internacional, perquè creuen que si no hi ets et mors, però nosaltres hem demostrat que no", va etzibar el canceller, que el gener del 2007 va ser l'encarregat de dir a l'FMI -en una reunió que va recordar amb tota mena de detalls- que "sortissin per la porta i no tornessin mai més".
Des de llavors, el PIB de l'Equador ha crescut de manera sostinguda entre un 4% i 5% anual. "S'ha impedit que institucions com el Banc Mundial o l'FMI seguissin dictant com es feien les polítiques públiques d'un estat sobirà", va afegir.
De fet, l'Equador ha passat de destinar el 2006 el 24% del seu pressupost a pagar el deute públic, a només el 4% el 2008, va assegurar Patiño. Un dels passos que va fer el govern va ser prendre l'autonomia al banc central del país i va crear un banc vinculat al fons de la Seguretat Social que dóna "crèdits hipotecaris ben donats". "Era absurd tenir els recursos dels equatorians finançant el Primer Món mentre els equatorians havien de demanar crèdits per fer inversions", va opinar.
Patiño va posar èmfasi en els "nous vents que bufen a l'Amèrica Llatina, que han de ser entesos per la societat mundial", però va reconèixer que si "ja és difícil fer una revolució interior, més ho és encara quan hi ha pressions internacionals a les quals cal enfrontar-se".

LA MÍSTICA DEL ROMÀNIC A TRAVÉS DE LA MIRADA D'ANTONI TÀPIES

Arrenquen els diàlegs contemporanis amb la col·lecció del MNAC

 

ANTONI RIBAS TUR

Barcelona | Actualitzada el 31/10/2013 00:00 Ara.cat       

Al costat del mural de Santa Maria de Taüll, la intervenció recorda el retrat que Antoni Tàpies i els altres membres del Grup Taüll es van fer al MNAC el 1955. CRISTINA CALDERER

   

Les sales d'art medieval del MNAC tenen a partir d'avui un convidat il·lustre, Antoni Tàpies. Fins a l'abril els visitants podran complementar la visita tradicional amb la visió personal que Tàpies va tenir del Romànic, a través d'una tria de textos, fotografies i obres d'art, comissariada per Gemma Ylla-Català, conservadora del departament d'art medieval del museu, i que porta per títol Visita al Romànic. En companyia d'Antoni Tàpies . "Hauríem de tenir la capacitat d'oferir tantes mirades sobre la col·lecció com fos possible", va dir Pepe Serra, director del museu. "Tàpies era molt coherent", va afirmar Ylla-Català. L'artista va mantenir la seva visió del Romànic al llarg dels anys.
A les sales on hi ha exposades les pintures murals de Sant Joan de Boí, es pot veure un fragment de la pel·lícula de Pere Portabella Art a Catalunya , en què Tàpies explica que de ben jove ja visitava molt sovint el que aleshores s'anomenava el Museu Romànic de Barcelona. "Un home buit d'imatges, sense imaginació i sense la sensibilitat necessària perquè en el seu interior es desencadenin associacions d'idees i de sentiments, no veurà res", es pot llegir a la mateixa sala en un fragment d'un text que l'artista va publicar el 1970 al llibre La pràctica de l'art . La mostra més rellevant de la relació de Tàpies amb el Romànic es va produir el 1971 amb l'obra Pintura romànica i barretina, feta a partir d'un fragment de pintura mural que potser provenia de l'altar de Sant Climent de Taüll i que probablement l'artista va adquirir a través de Josep Gudiol. "Aquest fragment és més interessant precisament perquè Tàpies el va valorar", va afegir la comissària. A més d'aquesta peça, l'artista tenia a la seva col·lecció particular una talla policromada d'una mare de Déu provinent del monestir de Santa Maria d'Ovarra, a Osca, que també està inclosa en el recorregut.
 
Tàpies i el Grup Taüll
Les sales de les pintures murals de Santa Maria i Sant Climent de Taüll també estan lligades a la biografia de Tàpies. Va ser allí on Francesc Català Roca el va retratar juntament amb la resta de membres del Grup Taüll el 1955. Aquestes instantànies, també exposades, són l'únic llegat del col·lectiu -format també per Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muxart i Joan Josep Tharrats- perquè no van arribar a exposar de manera conjunta.
"La pintura romànica posseeix aquesta màgia, aquest do, que a mi m'entusiasma, de gairebé terroritzar l'espectador, i comunica molt bé el sentit misteriós i sagrat de les coses", va dir Tàpies en una entrevista el 1992 amb Manuel Borja-Villel. A més de la mística, l'artista també es va capbussar en el Romànic pels seus valors plàstics i perquè representa les arrels de l'art català. "És una de les grans influències que he rebut. M'hi vaig començar a interessar, en part, amb el desig de buscar formes que trenquessin amb els postulats de la pintura acadèmica, amb la distribució acadèmica de l'espai, amb el clarobscur clàssic, que a parer meu donaven una falsa idea de la realitat", va concloure.

El MNAC es mira el Romànic amb els ulls d'Antoni Tàpies

HOMENATGE A LOU REED, LLEGENDA DEL ROCK

 Lou Reed ha mort aquest diumenge als 71 anys. La causa de la seva mort encara no ha estat confirmada, però Reed es va sotmetre a un trasplantament de fetge el mes de maig passat.

Nascut com a Lewis Allen Reed a la ciutat Freeport, Long Island, Nova York, el 2 de març de 1942, és considerat el pare del rock alternatiu, primer com a líder del grup The Velvet Underground i després en solitari.Els seus principals discos són 'Berlin', 'Transformer', 'Rock'n'Roll Animal', 'Take No Prisoners', 'New York'.

En la seva època de The Velvet Underground va escriure cançons que han passat a la història de la música: 'Heroin', 'Rock and Roll', 'I'm Waiting for the Man' i 'Sweet Jane'.

Aquesta llegenda del rock nord-americà es va recuperar el juny d'un trasplantament de fetge que en principi li havia salvat la vida, segons va declarar llavors la seva dona, Laurie Anderson, a 'The Times'. Va estar llavors a punt de morir abans de la intervenció quirúrgica practicada al maig a Cleveland (Ohio). "Estava molt greu, morint-se", va informar llavors la cantant i artista experimental. "No crec que es recuperi totalment", reconeixia.

L'autor de 'Perfect day', que mai va amagar els seus problemes en el passat amb l'alcohol i les drogues, s'enfrontava llavors a una nova oportunitat, una pròrroga que li havia ofert un donant.
Un dels discos emblemàtics de Lou Reed és 'Transformer'. Només amb ell ja hauria passat a la història de la música. Amb 'Walk on the Wild Side' ja recordem un magnífic Reed. Es tracta d'un àlbum amb part de les constants temàtiques del compositor novaiorquès (travestis, prostitutes, homosexuals, drogoaddictes, estranys personatges...). Un disc que va gravar en associació amb David Bowie i Mick Ronson.

Una de les proves l'esperit innovador de Lou Reed va ser el disc publicat amb Metallica. El rocker novaiorquès i el grup 'thrash' californià van publicar el 2011 un èpic i abrasiu 'Lulu'. aquell Lou retrunyidor associat a un Metallica escorat cap a la literatura i l'exploració van marcar un àlbum menys reconegut del que suposava una fusió d'extremisme metàl·lic i serenitat apocalíptica. Un septuagenari que no ho semblava tot i el seu interior destrossat per els excessos. Una prova més que el rock deixa empremta.

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/mor-lou-reed-2787111

ESPERANT LA COLLITA I COL·LABORACIÓ: la lluita contra la desnutrició i la malària a Níger i al costat també dels més vulnerables a la Repúb. Centre Africana. METGES S/ FRONTERES

ART ROMÀ CLÀSSIC

Art romà. Característiques from Carme Aranda- Mònica Navarro

AYO: Una veu del món d'orígen nigerià

ÉS POSSIBLE CONTROLAR LES CONDICIONS LABORALS DE FRABRICACIÓ DE LA ROBA: ROBA NETA

Font:
-Setem: ONG que sensibilitza  la nostra societat sobre les desigualtats Nord-Sud, en denuncien les causes i promouen transformacions personals i col·lectives per aconseguir un món més just i solidari.

 http://www.setem.org/site/cat/catalunya/compra-publica-etica/

http://www.setem.org/site/cat/catalunya/comerc-just/

http://www.setem.org/site/cat/notlc/propostes-concretes/

http://www.setem.org/site/cat/notlc/la-ue-i-el-comerc/

http://www.setem.org/site/cat/notlc/tractats-de-lliure-comerc/

- Relació dins d'aquest mateix bloc:

http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2013/05/el-cost-de-la-roba-barata.html

ASAF AVIDAN I THE MOJOS: sensibilitat pura del folk rock israelià

ART EGIPCI: CRONOLOGIA I SÍNTESI

ARTE EGIPCIO: INTRODUCCION from JUAN DIEGO

ARQUITECTURA EGIPCIA from JUAN DIEGO

ESCULTURA EGIPCIA from JUAN DIEGO

PINTURA EGIPCIA from JUAN DIEGO

SÍNTESI DE L'ART DE LA PREHISTÒRIA

ARTE PREHISTÓRICO. INTRODUCCIÓN from JUAN DIEGO

GEOMORFOLOGIA DEL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I DE CATALUNYA

Historia Geologica De la Península Ibérica from Isaac Buzo

FORMACIÓ GEOLÒGICA DE CATALUNYA

http://www.xtec.cat/~nlinan/geomorfo/



RELLEU I RIUS D'ESPANYA:http://www.slideshare.net/malbert1/7-els-rius-vessant-atlntic-i-cantbric




LA FORMACIÓ DE LA DEPRESSIÓ DE L'EBRE I LA PLANA CENTRAL DE CATALUNYA

http://www.xtec.cat/~jgirabal/depressiocentral.htm

EL BALL I LA DANSA EN UN ACTE D'HOMENATGE A LES REPRESALIADES DEL FRANQUISME SOBRE LA TOMBA DEL GENERAL QUEIPO DEL LLANO

 

El dia 24 de maig d'enguany va ser el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament i dins de les celebracions, una trentena de dones van retre homenatge a les represaliades durant la Guerra Civil española i la dictadura de Franco. L'acció va ser promoguda per alguns col·lectius feministes de Sevilla, que van voler recordar especialmente aquelles que van patir la repressió a Andalusia de la mà del tinent general Gonzalo Queipo del Llano, que en els seus discursos des de Radio Sevilla va arribar a animar i justificar la violació de les dones del bàndol republicà. Una gravació d'aquests discursos se sent en aquests videos, davant de la basílica de la Macarena, on el general fascista està enterrat amb honors. El discurs diu el següent:  "Nuestros valientes legionarios y regulares han demostrado a los rojos cobardes lo que significa ser hombres de verdad y de paso también a sus mujeres. Esto está totalmente justificado porque estas comunistas y anarquistas predican el amor libre. Ahora por lo menos sabrán lo que son hombres de verdad y no milicianos maricones. No se van a librar por mucho que berreen y pataleen".  Immediatament després d'aquestes  repugnants  paraules, un grup de dones, vestides de rigorós dol a l'estil dels anys d'aquells successos, van ballar un ball flamenc al damunt d'una rèplica de la tomba que es troba a dins de la basílica. Una acció artística-política carregada de silenci, dol i cops secs de talons sobre la tomba del líder militar que va suposar l'assassinat , només a Sevilla entre el juliol de 1936 i  gener de 1937. de més de 3000 persones. Désprés de l'esborronador i vibrant "zapateado", es va llegir un text en què es recordà la vida i la valentía d'aquelles dones que van representar "la transgresió del model tradicional de la dona, participant activamente en la vida cultural, económica i social". Van ser jutjades pel tribunal militar, condemnades a una repressió de carácter exemplaritzant  " afeitant-les els cabells, exposant-les a la  vergonya pública cobertes d'una camisola. També van ser violades i utilitzades com a botí de guerra"

Fins el 2008, Gonzalo Queipo de Llano era fill  adoptiu de Sevilla; fins el  2009, la Virgen de la Macarena vestiaa el seu "fajín". L'any passat, el ministre de Justicia, Alberto Ruiz-Gallardón, expedia el títtol de marquès al net del general, fet que l' Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica va considerar un insulto a les víctimes de la dictadura. Les seves restes són encara venerades i reposen en un lloc privilegiat de l' església com a Hermano Mayor Honorífico.

 

 

 

"Queremos decir que nosotras, igual que aquellas mujeres, queremos seguir construyendo un mundo libre, igualitario y justo", afirmaren. Amb la frase "los pueblos que no conocen su HISTORIA están condenados a repetirla",  tancaven la lectura del text i just en aquell instant les campanes de l' iglésia van començar a repicar, sumant-se  a una metàfora paradògica als aplaudiments del públic congregat. Finalitzat l' acte amb cants que ens transporten a la història, les dones van abandonar el lloc amb  celeritat. "Han llamado a la policía", s'escoltava... Amb aquest vídeo més complet s' observa el recorregut històric pels carrers de Sevilla que va fer aquest grup de dones, que este aquell dia assenyalat es va sumar al Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament.

 

Font: http://www.eldiario.es/andalucia/Homenaje-mujeres-represaliadas-Quiepo-Llanos_0_136136480.html

 

EL BLOC O EL BOULDER, MODALITAT ESPECTACULAR DE L'ESCALADA ESPORTIVA

O'Rourke Lincoln Lake from Mad Rock Climbing on Vimeo.

BEĹN: Música i pintura dansant, de Pepino Pascual i Jordi Teixidó

L'ALEGRIA DE GIRAR: "Gira que gira" de Pepino Pascual

HOSPITAL DE SANT JOAN DE DÉU I MACACO: PER CADA VISUALITZACIÓ 0,05€ PER A LA PLANTA D'ONCOLOGIA

A l'Hospital de Sant Joan de Déu s'ha pres aquesta iniciativa per
recollir diners per la planta 8a: És la planta d'Oncologia
(òbviament de nens, i molt malalts). Com sabeu les estisorades en
Sanitat han deixat moltes necessitats esperant a la cua (hi ha
necessitats imperioses encara que no siguin purament el tractament), i
aquests nens i les seves famílies malauradament no poden esperar a què
el món canviï.

Cada cop que algú de vosaltres obri aquest vídeo, entraran 5 cèntims
d'€ per aquesta causa.

Gràcies a tots!

LES AGRESSIONS ENTRE HUMANS SÓN PREHISTÒRIQUES

La primera agressió entre humans?

Un estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ constata que la violència entre humans ja existia fa 126.000 anys

Juan Carlos Moreno Dijous, 24 de novembre de 2011
         

Crani del plistocè
    

La capacitat de l’ésser humà de fer mal a un altre de la seva espècie —i fins i tot matar-lo— sembla que és un tret que ens acompanya des del nostre origen. Si encara algú ho dubta, l’arqueologia i la paleontologia permeten constatar-ho. La revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ publica un estudi que analitza un crani prehistòric humà trobat a Maba (Xina) el 1958; amb l’ajut dels nous mitjans tècnics, conclou formes d’agressió ben ancestrals.

El crani en qüestió data de finals del plistocè, fa uns 126.000 anys, i ara s’ha analitzat mitjançant un escàner d’alta resolució. Les dades obtingudes permeten confirmar una agressió entre dues persones, amb conseqüència de trauma. Ni més ni menys que una lesió de 14 mil·límetres que va deixar l’os deprimit en direcció al cervell. Segons l’anàlisi del professor Lynne Schepartz, de la Universitat de Witwatersrand (Sud-àfrica), “la ferida és molt semblant a altres lesions que avui dia es poden observar quan algú es colpejat amb un objecte contundent; seria, així, l’exemple més antic d’agressió entre humans documentada”.

L’estudi, a més, ajuda a comprendre algunes formes d’agressió i, també, la capacitat dels agredits per recuperar-se de lesions greus. N’és un exemple l’individu d’aquest crani, que sens dubte va necessitar la protecció i l’ajut de la resta del grup per sobreviure.

fONT: http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/11/-la-primera-agressio-entre-humans-1569.php

Contingut relacionat

• Identifiquen l’‘Homo sapiens’ més antic de Catalunya

HOMENATGE ALS DESNONAMENTS DEL BARRI DE LA RIBERA AMB LA DERROTA CONTRA FELIP V EL 1714

Les façanes dels edificis que rodegen el mercat del Born de Barcelona han decorat els seus balcons amb grans lones vermelles on es poden llegir els cognoms de setanta famílies expulsades del barri ara fa tres-cents anys. L’acció és obra de l’artista Frederic Perers, que amb la complicitat dels veïns del barri de la Ribera ha retut homenatge a les famílies barcelonines que més van patir les conseqüències de la guerra de Successió.

L’any 1714, després de la derrota de Barcelona a les mans de les tropes francocastellanes, els vencedors van decidir bastir una fortalesa per tal de dominar la ciutat. Una cinquena part dels habitatges de la capital catalana van ser enderrocats per albergar la construcció de l’edifici militar de la Ciutadella, i cinc mil veïns de la Ribera van ser expulsats del barri després de veure destruïdes els seus habitatges, sense cap indemnització. Alguns fins i tot van ser obligats a ensorrar els seus propis immobles.

Ara, l’artista Frederic Perers ha volgut recordar la injustícia que van patir els antics habitants del seu barri a través del projecte ‘La Ribera homenatja la Ribera’. Ho han fet penjant 73 lones de grans dimensions dels balcons que envolten el mercat del Born, amb els cognoms de les famílies que es coneix que vivien en aquella zona. El resultat és un gran mosaic que ocupa diverses façanes.

Ideada fa deu anys com a veí del barri, l’obra ha culminat coincidint amb el tercer centenari dels fet de 1714, i estarà exposada als balcons del Mercat del Born fins després de la Diada de Catalunya, l’Onze de Setembre des d'aquesta iniciativa personal, no institucional, de l’artista barceloní Frederic Perers, que va viure des del balcó de casa seva, al carrer de la Ribera, tot el procés d'excavacions de l'antic Mercat del Born.

'És un projecte que vaig idear ara fa deu anys, com a veí. Arran del reportatge 'El Born, un vincle amb el passat', emès per TV3 el 2003, vaig quedar garratibat pel drama que havia viscut la gent del barri el 1714: el 17% de la Barcelona de l'època fou enderrocada per imposició després del setge. És a dir, una cinquena part dels habitatges de tota la ciutat se'n van anar a terra, i la població expulsada del barri es calcula que fou de cinc mil habitants (la població de Girona o Vic d'aleshores), dels quals el 70% se'n van haver d'anar fora de la ciutat', detalla Perers: 'Que no se sabés prou aquell drama va ésser el detonant que em va empènyer a voler-lo explicar.'

Fonts: http://www.sapiens.cat/ca/notices/2013/07/el-born-homenatja-els-veins-expulsats-el-1714-3550.php

http://www.vilaweb.cat/noticia/4132490/20130710/homenatge-veins-ribera-1714.html

METGES SENSE FRONTERES (4 minuts de memòria 2012): UNA GRAN TASCA

EL MÓN A L'INREVÉS: A ESPANYA S'ABRAÇA (EL REI I RAJOY) A UN ANTIC GENERAL INVOLUCRAT EN UN ASSASSINAT, L'ACTUAL PRESIDENT DE GUATEMALA

El general té qui l'aplaudeix

El president de Guatemala, l'antic general Otto Pérez Molina, va visitar Espanya durant la segona setmana de febrer d'enguany, abans de continuar el seu viatge europeu fins a la Ciutat del Vaticà, on es va reunir amb el Papa, en la que va ser una de les darreres entrevistes de Benet XVI amb un cap d'estat, en aquest cas, un antic general amb un passat molt fosc.

BRU ROVIRA

| Actualitzada el 17/02/2013 00:00

Una dona recull grans de cafè a Guatemala. Centenars de famílies indígenes han estat expulsades de les seves terres. S. MARTÍNEZ / EFE    

   

A Espanya, Otto Pérez Molina va poder assistir des de la tribuna del Bernabéu al partit entre el Reial Madrid i el Manchester, i va ser el convidat d'honor d'un dinar que se li va oferir al Palau Reial, amb la presència del president del govern espanyol i Joan Carles. El rei, aixecant la copa, va felicitar Otto Pérez per la "seguretat i confiança" que ofereix Guatemala als inversors estrangers, cosa que permet "consolidar un bon clima de negocis".
Mentre l'antic militar brindava cofoi pel tracte rebut per una de les principals democràcies europees que li somreia sense recordar-li el seu passat com a actor del genocidi durant la Guerra Freda, els dies 11, 12 i 13 d'aquella mateixa setmana, a Guatemala, tractors i maquinària pesant de la finca El Azucarero expulsaven de les seves terres una setantena de famílies indígenes de la colònia Aguas Calientes, al municipi de Panzós, situat en la frondosa vall del riu Polochic.
Aquest agressiu acaparament de terres a mans de les grans explotacions agrícoles i els inversors que es volen dedicar als monocultius i al mercat dels biocombustibles va començar en aquesta vall del riu Polochic el març del 2011. Llavors 14 comunitats maies q'eqchi's van ser expulsades manu militari per les forces de seguretat, públiques i privades, al servei de la finca sucrera Cahil Utzaj. Fins a 769 famílies indígenes es van quedar aleshores sense la terra i sense les cases i poblets on vivien; els petits cultius van ser arrasats i les cases cremades.
Després d'una gran protesta camperola, amb una marxa a peu que va arribar fins a la capital del país el març del 2012, el govern es va comprometre a donar terres a totes les famílies expulsades. Però les terres promeses segueixen sense arribar, i les expropiacions violentes continuen. Els petits camperols s'han convertit en les víctimes dels projectes monopolistes de les grans explotacions i dels inversors externs, que tenen el suport del govern i de l'exèrcit, i actuen sense cap consideració per les poblacions que treballen la terra com un dret antic però que, amb escasses excepcions, no tenen un document que certifiqui la seva titularitat burocràtica-legal. "Les dones i els nens -explica un dirigent local entrevistat per Intermón-Oxfam- són els més afectats per les expulsions".
La majoria busca refugi entre familiars i amics, però el poc menjar que hi ha no dóna per a tothom. "Hi ha moltes dones i nens desnodrits que viuen d'una tortilla de blat amb sal al dia". "Per nosaltres, els maies q'eqchi's -explica LA Concepción-, la terra és la cosa més important que existeix. És a la terra on construïm les cases, la nostra seguretat, els cultius, l'aliment diari dels nostres fills. La lluita per la terra és la lluita per la nostra supervivència com a poble".
Intermón-Oxfam participa amb altres organitzacions locals i internacionals en una campanya per donar suport a les famílies expulsades de la vall del riu Polochic. La campanya s'inscriu en la lluita a escala internacional en contra de l'acaparament de terres a mans de la indústria alimentària i de l'energia. Aquestes terres es volen dedicar al monocultiu, desplaçant els petits agricultors dels pobles i sotmetent-los a la fam i a la misèria, a més de destruir el sistema de vida i la cultura de poblacions senceres.

Massacre brutal
En el cas de les comunitats de la vall del Polochic, aquesta nova violència contra els indígenes ens obliga a recordar que va ser aquí, concretament al municipi de Panzós, on la dictadura va fer una de les massacres més brutals de l'època de la Guerra Freda, amb l'argument que lluitava en contra de la guerrilla comunista.
El 1978, 53 camperols que lluitaven pel dret a treballar la terra i en contra del maltractament dels grans terratinents van ser brutalment assassinats i enterrats en una fossa. Tots ells eren maies q'eqchi's . La investigació que va fer la Comissió per la Veritat Històrica, recollida en el monumental informe Nunca más , va dictaminar que cap d'aquests camperols pertanyia al moviment guerriller. La lluita contra el comunisme s'ha acabat, però els mateixos poders segueixen servint-se de la força armada i del govern a favor de les grans fortunes, perfectament trenades amb els aparells de l'Estat. No se sap si el Papa va parlar ahir amb Otto Pérez de l'assassinat del bisbe Girardi precisament l'endemà que es presentés l'informe Nunca más , un assassinat mai esclarit en què sembla que Otto Pérez va participar activament.

Un home de passat fosc
Tampoc se sap si, més enllà del "bon clima per als negocis", els governants espanyols van explicar a l'antic general que no hi pot haver democràcia sense respecte pels drets humans i els drets dels pobles. Sigui com sigui, posa la pell de gallina, provoca una gran tristesa i ens hauria d'alertar sobre les dimensions de la crisi de l'Església i dels valors europeus, veure passejar pel Vaticà i per la madre pAtria un home de passat tan fosc, president d'un dels països més corruptes i violents del món, cofoi i confortat pel somriure d'aquells que li estenen la mà, no per anticipar-li una bona esbroncada, exigir-li justícia i respecte pels indígenes, i demanar-li qui va matar el bisbe, sinó per demanar-li ajuda, beneir-lo i agrair-li la seva compassió. El món al revés.

L'ART DEL VIDEO CLIP: Pilobolus i les ombres xineses dansant

Ja coneixem des d'aquest mateix bloc  (http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/10/realitzacio-i-coreografia-art-amb-les.html) la Trish Sie, realitzadora i coreògrafa, famosa pels seus videoclips que s'han convertit en  tot un fenomen viral a Internet. Gossos que ballen, coreografies sobre cintes de gimnàs o ombres xineses ,desafien l’impossible. Poc pressupost i creativitat al poder per seduir a la xarxa.

Aquí, a més, podem gaudir d'una mena d'història de la humanitat presentada en forma de video clip, amb coreografies d'ombres xineses molt particular i original. La creativitat ens mostra una vegada més que pot fer arribar qualsevol tema a tothom.



Una altra forma original d'explicar les coses:
http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es/2013/07/la-dansa-i-la-ciencia-la-tesi-doctoral.html

DIVERTIDÍSSIM QUAN EL MENJAR PICA MOLT: MISHIMA

L'ART ES MOFA DE FRANCO

  

 Barcelona | Actualitzada el 05/07/2013 17:45 aRA.cAT      

                                        

• Cartell de l'exposició / Artistas Antifascistas
• Franco enllaunat a ARCO / ARA

  La mostra és una acció per solidaritzar-se amb l'artista Eugenio Merino, que ha sigut demandat per una obra en què humiliava el dictador      

 

La plataforma Artistas Antifascistas ha preparat una exposició per escarnir el dictador Francisco Franco i defensar la llibertat d'expressió. A través d'aquesta mostra, els membres de l'entitat madrilenya se solidaritzen amb l'artista Eugenio Merino, que ha rebut una demanda per la seva obra 'Always Franco'. La creació de Merino presentava una rèplica momificada del dictador vestit de militar dins d'una màquina expenedora de begudes i es va presentar a la fira Arco de l'any passat. La demanda va a càrrec de la Fundación Francisco Franco, que reclama a l'artista 18.000 euros pels danys causats, i el judici se celebrarà l'11 de juliol.
L'exposició compta amb el suport d'artistes com Alejandro Jodorowsky, Francesc Torres, Cuco Suárez i Alonso Gil, entre d'altres. La mostra, que porta per nom 'Jornadas contra Franco', recull obres com la cara del dictador en una bossa de boxa i un dibuix amb uns genitals masculins i la figura de Franco. Les obres es poden veure des d'aquest divendres i fins diumenge a Madrid.