dilluns, 23 de juliol del 2012

PÈRGAMON MUSEUM. Berlín





El Museu de Pèrgam (en alemany Pergamonmuseum) forma part del complex conegut com l'Illa dels Museus, que agrupa diversos dels edificis més representatius de la ciutat de Berlín. L'originalitat d'aquest museu, inaugurat el 1930, resideix principalment en el seu propi concepte: l'edifici no va ser construït per a albergar obres d'art, sinó que primer es van portar les obres d'art i després, al seu voltant, es va construir l'edifici. D'aquesta manera, les meravelles mateix, la major part arquitectòniques, constitueixen les parets i les columnes d'aquest museu.[1]
                    Gigantomàquia








Les zones més destacades del museu són les dedicades a l'Islam, Roma i Grècia i el període hel·lenístic (incloent la ciutat de Pèrgam, que és la que dóna nom al museu), i sobretot Mesopotàmia i el pròxim Orient. Entre algunes de les obres que cal esmentar-ne, es troben l'Altar de Zeus de la ciutat de Pèrgam, la porta del mercat romà de Milet, les portes d'Ishtar de Babilònia, estàtues hel·lenístiques com el famós Espinari i, fins i tot, part de la residència d'un califa.


L'altar de Zeus a Pèrgam, una de les considerades 7 meravelles del món ja en època de  l'Antiguitat, és un monument religiós aixecat en el període  hel·lenístic de la Grècia clàssica sobre l'acròpoli de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat Èumenes II (197-159aC). Excavacions realitzades a Pèrgam entre els anys 1878-1886 van posar al descobert fragments d'aquest gran altar hel·lenístic. Els relleus originals  del podi es mostren  en una reconstrucció del frontal oest de l'altar i al voltant de les parets de la sala.
En aquesta mítica gigantomàquia, els déus, garantia d'un ordre just, s'enfrontaven als gegants nascuts de la terra com a símbols de forces de la naturalesa engendradores del caos. Al final, amb l'ajuda de l'heroi humà Hércules (Heracles, en grec), triomfaran els déus. En el fris, els déus apareixen dividits per "famílies": a l'est, els déus de l'Olimp; al sud, els déus de la llum i el dia; al nord, les forces de la guerra i el destí; i a l'oest, junt al cicle de Dionís, les deïtats marines. Les cames en forma de serps identifiquen clarament els rivals dels déus com a éssers d'origen tel·lúric i terrestre.


                                                                                   






 

Fris de Tèlef.




Els seus frisos monumentals, representant una gigantomàquia i la història de Tèlef, constitueixen una de les obres mestres de l'escultura grega i representen el ple del «barroc hel·lenístic». L'únic autor antic que el descriu és Ampeli  a la seva obra Liber Memorialis.[1]


                                                                Fris de Tèlef






[1]Janer, Antoni. «Els museus de l'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 90 (abril 2010), p. 50-57. ISSN 1695-2014


Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_de_P%C3%A8rgam

Presentació gràfica de tot el museu (recull de les obres més importants): http://sdrv.ms/MVXFwt




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada