Què és Massachusetts, en 100 clics
L'estat nord-americà amb capital a Boston destaca en investigació i
en el desenvolupament de noves tecnologies i basa la seva evolució
econòmica en el talent, fet que va dur a Artur Mas a dir que Catalunya
està cridada a ser la Massachusetts dels Estats Units d'Europa
Amb una extensió lleugerament més petita que Catalunya i una població similar, l'estat de
Massachusetts és capdavanter als EUA en
recerca i desenvolupament tecnològic. Els indicadors econòmics demostren que l'estat, amb capital a
Boston,
ha sabut aprofitar la seva reconversió en referent mundial en aquest
camp. Fins a tal punt que el president de la Generalitat va dir que
Catalunya estava cridada a ser
la Massachusetts dels Estats Units d'Europa. Els
centres de recerca i les universitats, com Harvard i el MIT l'han
convertit en un focus d'atracció de talent de tot el món, gràcies a una
barreja d'inversió privada, pública i d'encerts estratègics. En aquest
reportatge descobrim què és Massachusetts a tots els nivells –de la
cultura a la política, passant per les infraestructures i la demografia–
a través d'un passeig per la xarxa en 100 clics.
També han estat 6 milions
La població total de Massachusetts és semblant a la de Catalunya: totes dues han deixat enrere els 6 milions d'habitants. Els
6,6 milions de persones que viuen a Massachusetts el converteixen en el
tercer més dens en població de tots els EUA .
Dos terços de la població viuen a l'àrea metropolitana de Boston i
700.000 més en l'altre conurbació de l'estat: l'àrea metropolitana de
Springfield.
L'estat creix menys que el conjunt del país en població i moltes de les persones que marxen ho fan pels
alts costos de l'habitatge i de la vida.
A més, la transformació de l'economia de la manufactura a l'alta
tecnologia ha deixat molts homes sense formació amb menys possibilitats
de treballar.
La
immigració,
però, ha permès que la població de Massachusetts segueixi creixent, amb
un 40% d'immigrants provinents del Centre i Sud d'Amèrica.
L'ascendència
de la població és majoritàriament irlandesa (23,8%), el que fa de
Massachusetts l'estat dels EUA amb més habitants d'aquesta procedència.
Els segueixen a la
llista els d'ascendència italiana i anglesa.
De la caça de balenes a la biotecnologia
Abans
de la Revolució industrial, Massachusetts tenia una economia basada en
la caça de balenes i el sector primari. Al segle XIX, però, l'estat va
ser un líder en el progrés econòmic i va centrar el seu creixement en
les fàbriques tèxtils i de sabates, així com eines de precisió i paper,
fet que va atraure immigració europea.
Després de la Gran Depressió
del segle XX i un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Massachusetts
va desenvolupar una indústria d'alta tecnologia, gràcies, en part a
l'impuls del Massachusetts Institute of Technology (MIT), però també a
la inversió privada i a les ajudes del govern. Aviat, als anys 70,
sobretot l'est de l'estat s'havia convertit en un niu de companyies
d'alta tecnologia –una mena de
Silicon Valley de la costa est.
El desenvolupament de la indústria de guerra, durant la Segona Guerra Mundial, va ajudar el MIT a
disposar dels recursos necessaris per a la investigació i, d'aquests anys en van sortir progressos en computació i radars, entre d'altres.
Avui, a més de ser un centre de
recerca en tecnologia, és un dels punts calents per a la ciència mèdica i la biologia i es
treballa en els camps del genoma humà, la
biotecnologia i les
ciències cognitives, amb un
pressupost de 2.500 milions de dòlars.
El bressol de l'educació superior
El
MIT i Harvard són potser els dos centres educatius més famosos dels
EUA i estan tots dos ubicats a Cambridge, Massachusetts. Només l'àrea
metropolitana de Boston acull
més de 250.000 estudiants de tot el món atrets per l'
oferta educativa capdavantera. De fet, històricament, l'estat ha estat
pioner en el sector de l'educació.
Va ser el primer en exigir que hi hagués escoles primàries a tots els
municipis, el 1647 i va ser on es van posar les bases de l'educació
pública.
A Massachusetts hi ha la primera escola primària dels
EUA, el primer institut, la primera universitat i la primera universitat
per a dones.
Harvard és la universitat més antiga dels EUA i la segona millor del món per darrere de la de Cambridge i per davant del
MIT segons l''US News & World Report', tot i que altres rànquings la situen primera, o
entre les cinc primeres. Entre les seves files hi ha 75 premis Nobel.
L'altre
gran centre de recerca és el MIT, sorgit el 1861 per respondre a la
creixent industrialització de l'estat. Com Harvard, és un centre
privat, i s'inspira en el model d'
universitat politècnica europeu.
Tot i que l'esperit principal es basa en l'estudi de la física i de
l'enginyeria, sectors on el MIT destaca especialment, durant el segle XX
i especialment després de la segona Guerra Mundial, el MIT ha expandit
els seus àmbits d'acció a la biologia, economia, lingüística, ciències
polítiques i administració, tot mantenint la seva bona posició en els
rànquings internacionals. És un dels centres de recerca
més productius del món.
Aquests
dos, són però només una mostra de tota la oferta universitària que es
completa amb altres centres públics i privats menys coneguts com la
Universitat de Boston, la
Universitat de Massachusetts, la
Universitat de Suffolk, el
Boston College, el
Massachusetts College of Arts and Design o l'
Emerson College.
Boston i Barcelona, ciutats germanes
La capital de Massachusetts és Boston, amb poc menys de
600.000 habitants i més de 4,5 milions en l'àrea metropolitana. És la capital no oficial de Nova Anglaterra (el estats originals dels anglesos que van desembarcar als EUA) i
una de les més antigues del país. Boston és un centre internacional de l'educació i la medicina i té un dels
costos de vida més alts del país, tot i que també una de les
majors qualitats de vida. Està
agermanada amb la capital de Catalunya, Barcelona, des del 1980.
En
l'imaginari col·lectiu, Boston també és coneguda per ser escenari de
diverses pel·lícules i sèries de televisió (tot i que a molta distància
de ciutats com
Nova York o
Los Angeles). Cintes com
'El somriure de la Mona Lisa', '
Infiltrats' i '
Shutter Island', de Martin Scorsese, '
21 Blackjack' o '
Mystic River' tenen la ciutat d'escenari. A la televisió, '
Ally McBeal' va fer popular la ciutat.
Feu demòcrata: de Kennedy a l'aprovació del matrimoni gai
En
política, es considera l'estat de Massachusetts com un
feu demòcrata.
Però no sempre ha estat així. El punt d'inflexió en els resultats
electorals favorables als liberals el va marcar la victòria de
John F. Kennedy
al 1952 com a senador, que va guanyar el republicà Henry Cabot Lodge.
Després del primer Kennedy, que acabaria sent president dels EUA; el seu
germà,
Edward M. Kennedy va ocupar el seu lloc al Senat fins que va morir, al 2009. Avui, el representant demòcrata de l'
estat és John Kerry, que va ser candidat a les eleccions presidencials contra George W. Bush.
Aquesta trajectòria, i el fet que Massachusetts ha acollit moviments sufragistes i abolicionistes ha desembocat en la frase
"El Massachusetts liberal", feta servir pels republicans
per criticar els candidats demòcrates que venen d'aquest estat. Els acusen de defensar polítiques toves amb el crim, impostos alts i l'antibel·licisme.
L'última
mostra d'aquesta posició liberal va arribar al 2003, quan Massachusetts
es va convertir en el primer estat dels EUA en aprovar el
matrimoni entre persones del mateix sexe,
fet que ha servit els sectors més conservadors per criticar la manera
de fer política dels demòcrates en un dels seus feus més importants. En
els últims anys, a més, s'ha aprovat una
assegurança mèdica pública i s'ha legalitzat la
tinença de petites quantitats de marihuana.
Infraestructures: línia directa amb Washington i Nova York
El Port de Boston és un dels més importants de la costa est dels EUA, amb 14 milions de tones de càrrega a l'any. És també un
port per a creuers, amb 208.000 passatgers a l'any.
Massachusetts
està connectada amb el tren de gran velocitat Acela –més comparable per
característiques tècniques amb l'Euromed que amb l'AVE– amb les
principals ciutats de la costa est: Washington, Boston, Baltimore,
Filadèlfia i Nova York enllacen amb aquesta línia, operativa des del
2000 i que
assoleix velocitats de 240 km per hora, però només en certs trams. En general, es considera que aquesta línia és un èxit i mou el 40% dels
transports de persones
–3,2 milions al 2010– entre Boston i Nova York, mentre que abans de
l'Acela hi anaven en tren només un 18%. Pel que fa als serveis
regionals, Massachusetts té
un servei de metro,
bus i
ferri que es mouen per l'àrea metropolitana de Boston
Per aire, l'aeroport internacional de Logan, a Boston, mou al voltant de
30 milions de passatgers cada any Mentre que és el 30è aeroport més actiu dels EUA, és el 12è pel que fa a moviments internacionals, amb un
impacte important en l'economia.
La particularitat d'aquest aeroport –en un sistema aeroportuari en què
cada aeroport és gestionat per una empresa i competeix amb els altres
lliurement– és que no hi ha cap companyia que el tingui com a base
d'operacions, i tot i així té una factura de vols intercontinentals
important, gràcies a la bona política comercial dels seus gestors i a
l'atractiu de la ciutat de Boston.
Rics i eficicents
La renda per càpita de Massachusetts
supera els 50.000 dòlars l'any i el Producte Interior Brut total
supera els 365.000 milions de dòlars. Tot i no ser un centre de negocis de l'alçada d'altres, com Nova York, a l'estat hi ha
13 de les 500 companyies més grans del món segons la llista Fortune i la llista de la CNBC el considera el
cinquè millor estat per fer negocis . La taxa d'atur és de 6,8%, molt
per sota de la mitjana del país.
A més, des de 2011, l'estat pot presumir de ser el més eficient a nivell energètic dels EUA,
superant Califòrnia.
'Taxachussets'
Com
tots els estats del nord est del país, Massachusetts se situa per sobre
de la mitjana dels EUA en el pagament d'impostos. Per això, els crítics
amb aquestes polítiques li han donat el malnom de '
Taxachussets'.
El 'think tank'
Tax Foundation –associat
a entorns empresarials i de ideologia conservadora– fa estudis sobre el
que anomenen Dia de Llibertat impositiva, que es correspon amb el dia
de l'any que un ciutadà ha pagat tots els impostos a l'Estat i comença a
"guanyar diners per a si mateix". Segons les dades d'aquest òrgan,
Massachusetts és el desè estat dels EUA on aquest dia arriba més tard,
el 14 d'abril, el que suposa uns impostos d'
un 10% dels ingressos. Aquest dia arriba encara més tard a
Nova York (el 24 d'abril, tercer en el rànquing) i
Connecticut (el 2 de maig, primer al rànquing), que són estats propers.
Poe, Mellville, Aerosmith, fills de Massachussets
El món de la cultura també deu molt a l'estat de Massachusetts. Diversos autors són originals d'aquest estat com ara
Edgar Allan Poe, autor de '
La caiguda de la casa Usher' o '
El corb' . Tot i que Poe va viure en diversos estats dels EUA i també a Europa.
L'autor de '
Moby Dick', Herman
Melville, tot i néixer a Nova York, va residir durant molts anys en aquest estat i va ser aquí on va escriure
la seva novel·la més coneguda, influenciada per l'activitat pesquera del port de Boston.
Els
nois dolents de Boston,
Aerosmith, són un dels grups més destacats de rock de l'escena de Massachusetts. Van ser
molt populars als anys 70 i són considerats per alguns la
millor banda de rock dels EUA.
Drets civils i intel·lectuals
Massachusetts
és i ha estat un dels epicentres de la reivindicació dels drets
socials. Els moviments sufragistes, abolicionistes i pels drets civils
van ser especialment actius en un estat considerat progressista. Una de
les figures més destacades d'aquestes lluites és
Malcom X, un dels lluitadors pels drets civils dels negres més icònics del segle passat, mort a trets després d'una celebració de
defensa dels drets civils.
Una de les figures vives més icòniques de l'estat és el resident a
Lexington, tot i que nascut a Pennsilvània,
Noam Chomsky, professor al MIT des de fa 50 anys, i el científic i pensador viu
més citat en els textos acadèmics. Chomsky ha desenvolupat teories en el camp de la
lingüística, dels mitjans de comunicació, la filosofia i la política.
Connexions amb Catalunya
La
relació de Massachusetts amb Catalunya està marcada per un nom propi
que va canviar la fesomia de Boston amb les seves creacions.
L'arquitecte
Josep Lluís Sert
es va exiliar el 1941 als EUA i va escollir l'estat de Massachusetts
com a destí. A banda d'haver deixat la seva empremta docent com a
degà a la Universitat de Harvard, Sert va construir diversos edificis a Boston i Cambridge, com ara el
centre de la Ciència de la Universitat de Harvard o el
centre Holyoke.
Actualment, el català més destacat a Massachusetts és
Israel Ruiz, Vicepresident i tresorer del MIT i l'encarregat d'administrar el pressupost milionari de la institució.
Altres connexions de l'estat americà amb Catalunya passen per la cultura, amb un
festival de cinema català a la Universitat de Massachusetts que ja ha arribat a la seva quarta edició.
Potent tradició esportiva
Massachusetts
té una gran tradició esportiva professional que bascula essencialment
al voltant de la ciutat de Boston. Els equips més destacats són els
New England Patriot, de futbol americà, guanyadors de
tres Super Bowls, Els Boston Red Sox, de beisbol, guanyadors de 7 World Series, els
Boston Celtics de bàsquet, que s'han endut 17 vegades el
campionat de la NBA i els
New England Revolution de futbol, que juguen a la
Major League Soccer.
Fins ara l’anàlisi que se n’ha fet es queda en els valors mensuals de temperatura, el gràfic que ha presentat Meteocat serveix per deixar encara més clar que en els darrers 30 anys l’augment de la temperatura ha estat molt marcat. En conjunt des de 1780 la temperatura de Barcelona ha pujat 1,6 graus.
