PRECEDENTS ARTÍSTICS DE L'IMPRESSIONISME

- LA FOTOGRAFIA: des del moment en què Louis Daguerre va anunciar els detalls del seu escobriment el 1838, la fotografia va exercir una poderosa influència sobre les arts plàstiques. La seva capacitat per a crear una similitud perfecta va tenir un efecte immediat sobre tots els pintors retratistes, Però, aviat la seva influència es va estendre als paisatgistes, incloent Camille Corot (1796-1875), gran precedent de l'Impressionisme  en ser dels primers pintors que treballaria a "plein air"  (a l'aire lliure) i d'on aprendria una cosa transcendental per a la seva obra i, per la qual cosa es convertí en mestre pels impressionistes: el color no existeix i el paisatge es transforma segons la llum i l'atmosfera que l'envolta.

C. Corot. "Vista de la Riva, en el Tirol italià"

C. Corot. "Ràfaga de vent", 1865-1870, Reims, Musée Saint-Denis

Corot, Jean-Baptiste Camille. El Arco de Constantino en el Foro de Roma, 1843, The Frick Collection, New York

Les fotografies instantànies, és a dir, les imatges mancades de la posició forçada de l'estudi amb juxtaposicions i agrupació casual de les persones, creaven la sensació de moviment i espontanïetat que els impresionistes volien aconseguir. Degas, particularment, utilitzava moltes vegades aquest tipus de composicions instantànies (ballarines, cavalls, persones retratades, etc) descentralitzades igual que una instantània fotogràfica.

Edgard Degas. "Dues ballarines", 1879,Shelburne Museum, VT, United States

.

E. Degas. "Madame Valpinon amb crisantems"

- GRAVATS JAPONESOS sobre fusta: El 1854 s'obriren per a Occident els ports japonesos amb el cop d'estat de la dinastia Meijing, després de 200 anys d'aïllament "feudal". Van començar a aparèixer llibres sobre obres del mestre Hokusai i de l'antiga, pròspera i dinàmica Edo (Tokyo al segle XVII), gravats que també rebutjaven els cànons de l'art oficial japonès ( igual que els impressionistes), on es glorifiquen els plaers efímers, grans i petits, de la vida quotidìana, els anomenats mestres de l'Ukiyo-e (món flotant). Trobaren obres en què es deleïtaven amb l'encís de la lluna, la neu, els ametllers en flor i les fulles de tardor, de la bellesa de les dones i de la música, tot deixant-se portar pel corrent de la vida.

- El 1862, en l'Exposició Universal de Londres, per primer cop, s'exposen llibres i gravats japonesos. I el 1867, en l'Exposició Universal de París es posaran a la venda 100 gravats, que entre els molts nous col·leccionistes, hi trobarem Millet i Rousseau  (Escola de Barbizon), Claude Monet, Degas i Toulouse-Lautrec

 Hokusai. "Fuji vermell"

 Hokusai. "Ocell caigut a la neu"

- DELACROIX (1798-1863): el 1832 s'embarcà cap a Àfrica i Delacroix engrandí el seu horitzó iconogràfic (els temes orientals) i sentí com se li desvetllava un interès nou per les variacions del color local a la llum solar. Avançà en la seva concepció del color com a element autònom (li van criticar la pintura "La justícia de Trajà" perquè el cavall era de color rosa; Baudelaire el va defensar dient " com si no poguessin existir cavalls de color rosa i com si el pintor no tingués dret de pintar-los així", `paraules que ens fan pensar en un Fauvisme "avant  la lettre".

 

Delacroix " La justícia de Trajà" 1858, Honolulu Academy of Arts

Delacroix. "Noces jueves al Marroc", 1839?, Museu del Louvre

- TURNER  i el seu ús lliure, provocatiu i exuberant del color, també fou junt amb els efectes de llum dels paisatges de CONSTABLE qui exerciren una influència remarcable en l'Impressionisme.

                                           Turner. El temerari remolcat a dic sec, 1839